Guitarrista de la setmana (7): Anabel Montesinos

Anabel Montesinos va néixer a Reus el 1984. També és un prodigi de la guitarra; la seva primera actuació com a solista fou a Mallorca als 12 anys i també a aquella edat va començar a guanyar premis i concursos:

• 1996 Primer premi a la competicio de guitarra (Junior) de Salou
• 1998 Primer premi a la competició de guitarra (Professional) de Salou
• 1999 Primer premi “Francisco Tárrega”, Castellón, Spain.
• 1999 Tercer premi al concurs internacional "Maria Luisa Anido" (Itàlia)
• 2000 Primer premi al "Krynica" en Polonia
• 2000 Primer premi al "América Martínez" Sevilla (2000)
• 2000 Primer premi al "Julián Arcas"
• 2000 Primer premi al "José Tomás"
• 2001 Primer premi al "El Condado"
• 2002 Premi especial "Francisco Tárrega"
• 2005 Primer premi "Luis Milán"
• 2005 Premi "Reiffeissenkasse Wettbewerb" de Salzburgo
• 2006 Primer premi "Joaquín Rodrigo"
• 2006 Segon premi del concurs "Alessandria" de Michele Pittaluga
• 2007 Segon premi "S.A.R. La Infanta Doña Cristina" de la Fundación Jacinto e Inocencio Guerrero

Cliqueu damunt per veure amb més detall el concurs "Luis Milan":
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Podeu escoltar-la en aquests "YouTube":

• http://www.youtube.com/watch?v=o6eBxmI11a0&NR=1 - Concert amb orquestra
• http://www.youtube.com/watch?v=_HGQ-VCJqx8&feature=related - Fandango
• http://www.youtube.com/watch?v=z4e8NChVXnw&feature=related - Concert de Tedesco

El disc que ha gravat amb la Naxos:

http://www.naxos.com/catalogue/item.asp?item_code=8.557294
.
Va estudiar al Conservatori de Tarragona i també amb la concertista Vania del Mónaco dels 10 als 17 anys. Posteriorment s'ha perfeccionat amb marco Tamayo al Mozarteum de Salzburg.
Podeu conèixer millor el seu currículum a la seva web: http://www.anabelmontesinos.com/

Guitarrista de la setmana (6): Nikita Boldyrev

.

Bé, ja tornem a ser aquí amb el guitarrista de la setmana. Un virtuoso que toca des de ben petit: un nen prodigi. Ara, amb 21, escolteu com ho fa:

• Felicidade de Carlos Jobim/Roland Dyens http://mx.youtube.com/watch?v=M4ngVYtOkeo
• Tango en Skai http://www.box.net/shared/rz9piv9k40
• Danza Brasileña de Jorge Morel http://www.box.net/shared/ndmex6mkos
• Misionera de Jorge Morel http://www.box.net/shared/q8q5nm0ckg

Va néixer a Moscú l’any 1987; a partir del 2000, amb 13 anys, va començar a ser concertista i a guanyar premis en festivals i concursos.
Des del 2001 surt regularment en programes de la radio i la televisió russa i polonesa; el 2002 guanya el primer premi al concurs "Roza Vetrov" (Moscú); el 2003 guanya el segon premi al concurs "Tabula Rasa" (Volgograd); el 2004 el primer premi a "Many-Sided Guitar" (Moscú); el 2006 guanya el premi IV Moscow Festival "Inspiration".
.
Ha estudiat a Moscú a la “State Calssical Academy” i a "The International Charitable Foundation of Vladimir Spivakov" També ha fet cursos de perfeccionament amb Suren Mirzoyan i Artyom Dervoed (Rússia), José Maria Gallardo del Rey (Espanya), Hugo Geller (Argentina), Thomas Offermann (Alemanya), Marcin Dylla (Polònia).
.
.

.

.

.

.

.

Mireu com toca piano el seu nebot de 8 anys, un altre nen prodigi:

• http://drazhnikov.narod.ru/video_e.htm

La web de Nikita Boldyrev:

• http://boldyrev.net/index00.htm

Suites de Bach transcrites per Marcos Díaz

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

L'any passat va sortir aquesta publicació d'Opera Tres. Les suites per a violoncel de Bach transcrites per a guitarra per Marcos Díaz. Són molt interesants, particularment original és el to de sol menor utilitzat per a la suite número cinc

Guitarrista de la setmana (5): Fabio Zanon

Va néixer el 1966 en una petita localitat del Brasil on no hi havia botiga de música; per això quan va acabar les partitures de guitarra, que havia començat a aprendre de petit amb el seu pare, estudiava amb llibres de piano de Bach i Mozart que li deixaven els amics. Sovint es gravava en un cassette la part de la mà esquerra del piano i tocava la de la mà dreta fent duos amb ell mateix. Això va ajudar-lo a adquirir un bon nivell de lectura musical. A més, va tenir una exel·lent professora de música, deixebla de Villalobos i actualment una autoritat al Brasil en didàctica infantil: Josette Feres.
.
Més endavant, acaba la carrera de guitarra i estudia direcció d’orquestra i composició a la Universitat de Sao Pablo. Els seus mestres principals foren: Antonio Guedes, Henrique Pinto i Edelton Gloeden.

Sao Pablo: concert, avinguda i Instituto de Artes en el campus de la Universitat de Sao Paulo (UNESP).

.


Edelton Gloeden i Henrique Pinto.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.
Quasi bé es podria dir que Favio Zanon es un guitarrista europeu doncs a viscut 12 anys a Londres i posteriorment, durant quatre anys, hi ha estat llargues temporades. I és també aquesta llarga estança, la que el projecta com a concertista a nivell internacional.

En l'entrevista que li fa Adriana Tessier (agost 2006. Traducció de José Mari Bailo a http://guitarra.artelinkado.com/guitarra/entrevistazanon.htm) diu que, de fet, li va costar molt menys ser reconegut a Londres que a Sao Paulo. A Londres va estudiar en la Royal Academy of Music i és on va trobar, tal com diu a l'entrevista, la seva pròpia visió musical. Aquest cosmopolitisme de Favio Zanon a col·laborat a fer-ne d'ell un dels millors divulgadors actuals de la guitarra i de la seva història. En les seves pàgines web trobareu tots els seus programes de radio, d'una hora cadascun (més de 150 hores), on podreu escoltar guitarra pels descosits i conèixer tot el concertisme del segle XX i per on van els trets avui dia:

• 26 programes dedicats al arte do violao (art de la guitarra): http://aadv.home.comcast.net/~aadv/
• El seu blog amb tots els links: http://vcfz.blogspot.com/
• 13 programes dedicats a la guitarra en Espanya: http://vcfz.blogspot.com/2006/03/ndice-o-violo-espanhol.html
• Sèrie de programes en curs (118 realitzats) : http://vcfz.blogspot.com/2006/12/ndice-o-violo-brasileiro.html

En la mencionada entrevista feta per Adriana Tessier trobo dues preguntes molt remarcables:

• ¿Cuando tocas te sientes "simplemente" un intérprete o "profundamente" un intérprete?
  No sé cómo contestar a eso. Tan sólo puedo decir que, como intérprete, la relación con la música comienza con una fuerte afinidad con el contenido emocional y estructural de la pieza. Una vez que esa relación está establecida, intento entender mejor qué es a lo que le he tomado afecto. Eso implica desmenuzar la obra igual que un niño lo hace con una radio o un juguete y finalmente, la interpretación es re-ensamblar todas las piezas de nuevo juntas. Actuar no es mostrarme a mí mismo al público, sino el modo en que ese objeto funciona después de que lo he reconstruido.
  De acuerdo a esa manera de razonar, la inmersión profunda se hace durante el proceso de preparación. La actuación, más que una actividad intelectual, es simplemente la emersión después de bucear en las profundidades.
  Una última cosa: interpretar es, para mí, crear todas las condiciones para que el subconsciente del artista eclosione durante la actuación. Paradójicamente, uno sólo puede hacer eso a través de un proceso racional y artesanal.


• ¿Crees que desde un punto de vista tanto cualitativo como cuantitativo, el público de la guitarra está creciendo?
  Creo que eso varía mucho de un lugar a otro, de un marco a otro. De lo que sí me siento bastante seguro es de que la guitarra actual, incluso sin tener la misma audiencia que tenía hace treinta o cuarenta años, no volverá a ser un caso especial. Es un instrumento que posee una literatura, una pedagogía y una difusión institucional y profesional. Muchos quizá sientan nostalgia de lo que tendría de acontecimiento un concierto de Segovia en la década de 1950 ó 1960, actuaciones que debieron de ser formidables. Pero la guitarra ya no es un show de una sola persona y la buena noticia es que hoy hay excelentes guitarristas que pueden vivir de su trabajo y que tienen un elenco de seguidores bastante amplio: un público con una visión mucho más clara de lo que desea escuchar.
  Estamos siempre en la disputa entre el deseo de llevar la guitarra a la primera fila de la música clásica y la realidad de una audiencia muy específica que se encuentra mayoritariamente en los festivales de guitarra y en las sociedades guitarrísticas.
  De hecho, el público filarmónico nos necesita muy poco. Mucho de lo que tocamos no es para nada mayoritario, aunque apelemos a las grandes obras del siglo XX. Para ellos, la guitarra es un instrumento increíblemente agradable de escuchar, un mediador que puede mostrarles algo de música desconocida por primera vez, o hacer un envoltorio perfecto para áreas muy específicas del repertorio del pasado.
  Como no creo en lo mayoritario y encuentro bastante patética esta obsesión neurótica por las mismas trescientas obras de veinte compositores, estoy firmemente convencido de que ese rol de mediador es lo que la guitarra mejor hace.
  Hoy en día, los guitarristas tienden a descuidar los puntos fuertes de su repertorio. Si no tenemos una idea muy clara de en qué consisten y de la verdadera dimensión de su valía, es imposible pretender imponérselo a ningún público. Parece no haber un acuerdo acerca de cuáles son nuestras obras de referencia. Se podría sugerir que es el resultado de una cultura musical que comenzó con el pop. Se ha creado un hábito que consiste en desarrollar un interés superficial por la siguiente moda siempre y cuando ésta no suponga un reto.

Les seves afinitats com a intèrpret l'inclinen cap a la música seriosa; dels compositors antics: Dowland, Scarlatti, Giuliani; dels brasilenys: Villalobos, Mignone o Nobre; dels estils del segle XX i actuals està més proper de la música "densa" que de les "miniatures ètniques".

.

Escolteu Fabio Zanon al YouTube: http://es.youtube.com/watch?v=p-eLTXgmo_8

Curs de guitarra al Cortijo de Cabriñana

M'ha arribat l'anunci d'un curs de cap de setmana molt interessant: una iniciativa original pel format i les dates. Divendres, dissabte i diumenge (9 - 11 de maig) a un alberg rural de Córdoba - Cortijo Cabriñana - amb els mestres Tito Ballesteros i Javier Riba.

• Més informació aquí: http://guitarra.artelinkado.com/foros/showthread.php?p=46771#post46771
• Inscripcions aquí: http://www.cortijocabrinana.com/albergue_rural/localizacion.html

Guitarrista de la setmana (4): Alvaro Pierri

.

Estimades i estimats lectors meus i visitants del blog, avui escric d’un mestre que vaig conèixer l’estiu passat (2007) i em va ensenyar una cosa molt important: l’empatia. És l’intèrpret de guitarra amb més carisma que conec. Allò que l’importa més que res és crear una comunitat de sentiments entre el compositor, els oients i ell com a executant: de seguida cau simpàtic i en crea la complicitat necessària. Això, sumat a la seva tècnica, sensibilitat i erudició musical, fan d’Avaro Pierri una de les primeres figures actuals de la guitarra.

.

.


Aquestes fotos les vaig fer a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, campus assolellat, ple de palmeres i tranquil al juliol, lloc incomparable per aquest curs de master que ja fa 10 anys s'imparteix a Elx en el Festival de guitarra gestionat per la societat AGMA (http://www.agmusicabierta.com/). Aquí vam aprendre la seva manera de fer, la seva amabilitat i discretes precisions acompanyades d’un gran coneixement de les peces musicals treballades. En Ramon Dordal, un altre guitarrista (de Vich) que feia el master, em deia: “per a mi és el professor més complet, és el Da Vinci de la guitarra, cada any vaig als seus masters, als d’aquí i als de Torroella de Montgrí”. L’Alvaro Pierri val per a la pedagogia, ho demostra la quantitat d’entitats que el sol·liciten a l’estiu per a fer masters: a Torroella de Montgrí en fa un des del 1987. A Espanya, a més de Elx, n’ha fet a Barcelona, Madrid, Sevilla, Córdoba, Màlaga i Zarautz; i arreu del món n’ha fet o en fa regularment al New York Manhattan Masters, a París, Bordeaux, Sao Paulo, Montevideo, Oxford, Montreal, Kopenhagen, Viena, Berlín, Mozarteum de Salzburg, Roma, Amsterdam, Helsinki, Hong Kong, Tokyo, Osaka ... i encara me'n deixo.
Però on realment desenvolupa la seva tasca pedagògica com a professor titular és a la prestigiosa Acadèmia de Viena (University of Music and Performing Arts) i a la Université du Québec a Montréal. Allí al Canadà és on viu i, segons ens comentava en les xerrades de cafè, s’ha comprat la casa.

Estic fent una petita semblança d’Alvaro Pierri i sento que encara no he entrat en matèria; el plat fort està per venir: la trajectòria concertística. Com podeu veure a les fotos, fou en el claustre de la biblioteca Sant Josep d’Elx on l’Alvaro va fer el seu concert i ens va mostrar la seva empatia.

• Foto de l’esquerra: el claustre amb el pou al mig, les espelmes enceses i la gent ja asseguda esperant que comenci el concert. Fixeu-vos que encara es de dia
  Foto del mig: l’Alvaro Pierri tocant. Ja s’ha fet fosc.
  Foto de la dreta: a la plaça de a fora la biblioteca durant la mitja part. Amb el clima agradable de l’estiu la gent xerra, comenta l’audició o bé fuma i es pren un refresc. Mireu l’església que hi ha adossada a la dreta: allí hi ha una petita capella plena de flors i sempre plena de gent pregant. Si amplieu la foto veureu un home assegut al banc al costat del fanal que es porta les mans al cap: és el gran compositor i guitarrista Carlo Domeniconi, el qual també va fer un concert i va oferir un master sobre les seves obres.

Mireu i escolteu aquest video del YouTube: http://mx.youtube.com/watch?v=kU8Gmt2dVkw&feature=related Alvaro Pierri interpreta "El último canto" d'Agustín Barrios en el programa La guitarra i sus intérpretes realitzat a Montevideo (la ciutat de la foto).

Guitarrista d’Uruguai, va néixer l’any 1952 a Montevideo en una família de músics. Als cinc anys començà a estudiar guitarra amb la seva tia Olga Pierri i als 11 va guanyar el concurs internacional de guitarra de Buenos Aires. Ja en el Conservatori, i en el Instituto Nacional de Musicología de la Universidad del Uruguay, estudià amb els que haurien de ser els seus principals mestres: el creador de la moderna tècnica guitarrística Abel Carlevaro i amb el compositor Guido Santorsola.
.
Sobre les seves gravacions discogràfiques he fet aquest recull:

Mireu més vídeos d'Alvaro Pierri en l'apartat d'abaix del blog.

És molt interessant el que toca un recull d'obres de Leo Brower, passada la meitat de la gravació apareixen Leo Brower i Barbosa Lima que resulta que estaven escoltant asseguts al seu costat. Fixeu-vos en la "pelada" que te la tapa de la guitarra. El guia de la trobada és Andrés Amaro: guitarrista, col·leccionista de guitarres i creador del programa mencionat més a dalt.

.

Espero que us hagi agradat aquest petit reportatge.

.

Fins la setmana que ve. Escriuré sobre Fabio Zanon un altre guitarrista brasileny que ha fet programes per a la radio i la televisió sobre guitarristes i història de la guitarra.