31 de març 2008

Concert de Jaume Torrent al Palau

.
CONCERT DE TARDA AL PALAU
31/03/2008 - 19:00 Sala de Concerts
.
ORQUESTRA NACIONAL CLÀSSICA D'ANDORRA
JAUME TORRENT, guitarra
SALVADOR BROTONS, director
.
Programa:
WAGNER: Idil·li de Sigfrid
VILLA-LOBOS: Concert per a guitarra i orquestra
MENDELSSOHN: Simfonia núm. 5, 'Reforma'
.
Organitza i patrocina:
FUNDACIÓ ORFEÓ CATALÀ - PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
MINISTERIO DE CULTURA
INSTITUTO NACIONAL DE LAS ARTES ESCÉNICAS Y DE LA MÚSICA
FUNDACIÓ AGRUPACIÓ MÚTUA

29 de març 2008

Guitarrista de la setmana (3): Jean-Pierre Jumez


.
Heus aquí un guitarrista viatger, periodista i poeta. Ha donat la volta al món amb la seva guitarra i ha tocat en 200 països: un rècord guinness!
En la seva web podeu llegir el llibre que ha escrit dels seus viatges. Molt divertit, no us ho perdeu: http://www.jumez.com/html/livre.html#down
A portat amb la guitarra una vida d’aventures i, després de ser un concertista consagrat, es dedica al periodisme escrivint als diaris ho fent reportatges per al la televisió francesa. També ha creat una web internacional de traducció.
.

Al Brasil, Jumez tocant amb el compositor Antonio Lauro.
.
Seis por Derecho (Antonio Lauro)..écoutez au format MP3
(del seu disc Les couleurs de la guitarre 2: http://www.jumez.com/index.html)
Légende de l'Amazonie (Villa-Lobos)...écoutez au format MP3
(del seu disc Recital de la guitare classique: http://www.jumez.com/index.html)
.
Va néixer a Hesidin prop de Calais. Abandonà una brillant carrera esportiva per dedicar-se a la música i va fer els estudis a França, Estats Units i Itàlia. Completà els estudis a la famosa Acadèmia Santa Cecília de Roma amb els cursos de direcció d’orquestra amb GianLuigi Gelmetti i música ètnica amb Nataletti.
.
En la seva carrera professional es remarcable:
  • Que ha tocat en les sales més prestigioses com el Carnegie Hall, la sala Txaikovski de Moscú o les sales Playel i Gaveau de París.
    .

    .
  • Que ha fet escoltar noves obres de compositors com Jolivet, Auric o Claude Bolling així com músiques de la diversitat de cultures que ha freqüentat: russes, asiàtiques, africanes i latino americanes. En aquesta foto el tenim amb Claude Bolling interpretant el Concert per a Guitare Classique i Trio de Jazz :
    .

    .
  • Que fou un dels primers artistes en actuar a la Xina comunista en 1977 i fer classes de guitarra a Pequín.
    .

    .
  • Que també a enregistrat una pila de discos, per exemple:
    .

Fragments del seu llibre:

Dels seus viatges per l'Índia:
Imperturbables, les voyageurs comprennent. Ils descendent un par un, car aucun n'est en règle. C'est donc dans un wagon vide que je fais le voyage. Enfin, presque vide : un autre voyageur a payé sa place. C'est un Français, Patrick Moutal. Issu d'une grande famille lyonnaise, il est guitariste de formation et a décidé de s'initier au sitar indien. Il va rejoindre son "ustad", son maître, à l'université de Bénarès où il réside déjà depuis plusieurs années. Il y habite une pièce située au bord du Gange, dormant à même le sol. Patrick respire la joie de vivre.
Il refuse néanmoins de licher ma gourde, pourtant mieux garnie qu'au Népal.
- J'adore le whisky, mais faire des études musicales implique des renoncements, you know.
- Mais personne ne le verra ni le saura !
- Atcha ! Mais mon spirit est orienté vers l'étude totale, complète immersion. Quand j'aurai mon degré, d'ici 5 ou 6 ans, je serai libre et pourrai mener ma vie et ma musique à ma guise. Mais ici, on stipule que j'ai ce que je désire. Pourquoi m'enivrer quand j'ai toute satisfaction ?
- Bon, d'accord pour du whisky. Mais toi, un Lyonnais, tu refuserais un verre de Pommard ?
- Atcha, l'ustad est quand même un homme tolérant lorsqu'un enjeu vital est en cause !
- Dis-moi, la technique du sitar ressemble-t-elle à celle de la guitare ?
- Ici, la technique n'est pas la priorité. Le fond doit primer la forme, alors qu'en Occident, on fait souvent passer le superflu avant le nécessaire. En Europe, enseigne l'imparfait du subjonctif aux enfants, mais on oublie de leur inculquer toute notion de générosité. Ici, on vise avant tout l'émotion. On en démonte le mécanisme, on l'analyse, on l'explore. Tiens, voici un raga..
Mon compagnon déballe son sitar et se met en position du lotus, à même le sol.
- Voici un rag du matin. Je mets d'abord en valeur chaque note de la gamme, ici pentatonique. Je prends la première et je tourne autour, tel un hypnotiseur qui balance son doigt devant les yeux de sa proie. Tu sens les périphrases que j'improvise autour de cette base ? Je vais ainsi t'imprégner de mes cinq notes. Maintenant, c'est le tour de la gamme, que je vais m'attacher à te faire assimiler, en faisant intervenir les shrutis...
- Les quoi ?
- I don't know comment t'expliquer. Ce sont des mini-intervalles qui ont un rôle de soutien. C'est qu'il faut pouvoir retrouver toutes les nuances du chant, qui sert de modèle à toute musique, ici. Voici par exemple le...
- ...non, non, poursuis ton développement !
- Atcha ! Tu es déjà pris, very good ! Passons maintenant au thème. Tu le saisis ?
- Atcha !

- Atcha; Maintenant, il faut le rythmiser. C'est ici qu'interviendrait un joueur de tabla, exposant la structure à douze temps. Nous voici maintenant au cœur de la musique, complexe mais contrôlée. Le rythme s'intensifie, puis c'est le paroxysme. Pris dans ces filets, on atteint un éréthisme crazy. Tu sens, tu sens ? Et puis, petit à petit, il faut revenir à notre bas-monde, avec précaution, pour ne pas manquer l'atterrissage. A la fin, la musique est assouvie.
- J'ai compris. mais comment appréhender tout cela au premier coup d'oreille ?
- Mais cela, my dear, c'est tout le problème de l'éducation dans l'art. Peu de gens reçoivent l'enseignement ad hoc, même ici, et peu nombreux sont ceux qui peuvent espérer tirer tout le plaisir de la musique. Mais ils peuvent être excited par d'autres éléments : virtuosité, timbres ou, pour les Américains, fantasmes orientaux. Ah, voici une station ! J'ai faim, descendons !
Nous achetons une sorte de sandwich de chappati*. Une femme nous aborde, demandant la charité. Je lui tends la moitié de mon repas. D'un air dédaigneux, elle décline car ce qu'elle veut, c'est de l'argent. Mais une énorme buse qui était juchée sur un poteau biscornu fond sur nous et emporte mon déjeuner dans ses serres.
Lorsque nous remontons, le wagon est de nouveau pris d'assaut. Nous terminons simplement le voyage sur le toit.
- Je te quitterai au prochain arrêt, Monghyr, où je changerai pour Bénarès. Qui sait combien de temps j'y resterai ? Tant de choses à apprendre de ceux qui m'ont précédé !
- Mais comment un Occidental peut-il prétendre égaler ces artistes qui provoquent ton admiration et ton renoncement ?
- Ici, l'artiste est au service de l'art, c'est à dire l'inverse de l'Occident où l'on signe aujourd'hui les cathédrales. De ce fait, en Europe, on progresse en ligne brisée. Les successeurs d'un maître préfèrent baisser les bras et aborder d'autres voies, évoluant davantage par révolutions que par évolution. On arrive même à discerner des cycles. On part d'une forme primitive qui fait grincer l'homme cultivé (jazz, rock, disco...); puis les choses s'affinent et enfin, on "classicise". A ce stade la génération suivante ne peut prendre... le train en marche, et un nouveau cycle démarre.
- En somme, c'est la querelle des anciens et des modernes.
- Atcha, on ne se baigne jamais deux fois dans le même fleuve, mais ici, on vit dans la continuité. On ne discute pas la tradition. Même un artiste insurpassable ne décourage pas la postérité. On attendra simplement un siècle ou deux avant de faire mieux.
- Mais j'ai vu des guitares, ci et là ?
- Des jeunes veulent d'initier à l'Occident à peu de frais. Le problème est géographique, pas historique.
Deux ou trois ans plus tard, je donnerai le premier concert de guitare de mémoire de Bénarésien. Patrick, toujours aussi enjoué, y aura acquis une telle notoriété qu'il donnera de nombreux concerts à travers toute l'Inde, parcours étonnant pour un bourgeois lyonnais. Plus tard encore, c'est à Paris que je le retrouverai, professeur de musique indienne au Conservatoire de Paris. Atcha .

Dels seus viatges a la Xina:

En 1987, bombardé par une série de télex et de messages, je me rends à un festival de guitare organisé dans la ville de Zhuhaï, en face de Macao. située dans une zone-tampon entre la Chine et ses riches voisins. L'accueil dépasse alors l'imagination. Que ce soit dans la rue ou à l'hôtel, je me trouve assailli d'admirateurs. Ma perplexité s'accroît lorsqu'on m'explique que ce festival a été organisé en mon honneur, que 800 guitaristes sont venus de toute la Chine pour y participer, et que certains ont même mis 6 jours en train pour venir. Les caméras de télévision sont partout. La ville est hérissée de guitares.
- Vous savez, les choses ont changé depuis votre dernière venue, me dit Xing-Liang, ma jeune virtuose du p'i-p'a, devenue aujourd'hui professionnelle. Devant le boom de la guitare en Chine, notre télévision a été prise de court. La seule archive dont elle dispose, c'est l'émission de 60 minutes que vous avez enregistrée en 1983. Il l'ont donc diffusée pratiquement chaque mois depuis cette époque. Vous êtes presque aussi connu que notre président !

...

Alors, j'ai compris : ce que j'avais apporté en Chine, ce n'était pas vraiment la guitare, mais ce qu'elle représentait pour ces jeunes, c'est-à dire l'Occident. Brandir une guitare, c'était afficher son libéralisme. Sur la place Tien an Meng, envahie d'une marée constellée d'éclisses vernies, chaque guitare est un bulletin de vote; chaque corde est une cartouche. Dommage que l'on ait exécuté nombre de ces exécutants.

22 de març 2008

Guitarrista de la setmana (2): Jaume Torrent


.
L'última notícia que tinc del que va ser director del Conservatori del Liceu es aquesta que he recollit en un diari virtual d'Oviedo:
.

.
Vaig estudiar el grau superior de guitarra amb Jaume Torrent en la segona meitat dels 80. En aquell temps ell estava componen les seves Sonates Romàntiques, recordo que un dia em va dir: “mira, aquesta l’he compost en una setmana”. Doncs sí, una de les seves preocupacions com a compositor en aquell temps era ampliar el repertori guitarrístic amb música d’estil romàntic; i, a partir d’ella, escriure música per a la guitarra en totes les tonalitats (per exemple les 24 Fantasies Romàntiques en tots els tons), la qual cosa no s’havia fet fins a les hores. Però no era aquest l’únic estil en que componia: era sorprenent veure que al mateix temps feia altres partitures amb un estil molt diferent, abstracte i contemporani.

  • Escolteu un fragment de la Fantasia Romàntica núm. 5 en Re major (dedicada a Joaquima de Genover vídua de Tarragó): http://www.box.net/shared/z1b4shwmcc

    Un altre record que tinc d’aquells dies, potser el més singular, és el dinar casolà al qual la meva mare el va convidar junt amb la Joaquima de Genover vídua de Tarragó. La Quima Tarragó fou també professora meva durant dos anys i, des que visc a Figueres, de tant en tant ens hem anat trobant casualment. No dic això perquè sí: primer, perquè Graciano Tarragó fou el mestre de Torrent; i segon, perquè Jaume Torrent em feia la classe en una petita aula-estudi que tenia muntada en el pis de la Quima Tarragó al carrer Manigua de Barcelona. Aquesta foto de'n Jaume està feta en la sala gran d'aquest pis on van fer-se tantes classes i recitals; en la biblioteca que es veu al fons estan els llibres, partitures i records del mestre Tarragó.
    .

    .
    En els últims anys, Jaume Torrent s’ha dedicat més intensament a la composició i ha escrit per a guitarra i orquestra (fins i tot simfònica): la seva preocupació ha estat aconseguir una potència sonora de la guitarra, no aconseguida per d’altres guitarristes, la qual pogués enfrontar-se a grans auditoris i pogués dialogar amb facilitat amb la gran orquestra. I tot això sense amplificació elèctrica.

    L’últim concert que vaig anar, fa poc, fou al monestir de Sant Pere de Roda. En aquella ocasió va oferir un recital monogràfic del gran compositor i guitarrista català Ferran Sor, comentant-ne la vida i la obra - i al qual i va assistir el director del Museu d'Història de Cataluña, Jaume Sobrequés.

    Jaume Torrent i Rius va nèixer a Barcelona el 1953 però els seus pares són de Juneda, Les Garrigues (Lleida). Per això, en unes vacances a La Seu d’Urgell que vaig passar amb la meva dona i els meus fills, Georgina i Ireneu, vaig quedar complagut de trobar en una revista lleidatana aquest reportatge de la foto de a dalt sobre Jaume Torrent (curiosament a la pàgina del darrera n’hi havia un sobre un altre lleidatà – Marc Parrot, El Chaval de la Peca -, el qual per aquelles dates feia poc que havia actuat en els programes d’Andreu Buenafuente).
    .
    Podeu saber-ne més clicant en aquestes webs:
    http://www.jaumetorrent.com/
    http://www.arrakis.es/~dedeo/04c-torrent.htm
    http://www.accompositors.com/compositores-curriculum.php?idComp=141
    http://www.hispaniaclasica.com/Artistas/Torrent_Jaume_cast_06.htm

    Dos fets importants que he oblidat d'apuntar en aquesta petita biografia són:
  • Actualment dirigeix l'Aula Miquel Llobet de guitarra a l'acadèmia Enric Granados/Marshall de Barcelona.
  • Fou membre fundador i intèrpret del Quartet Tarragó.

21 de març 2008

Què són els estudis de postgrau?

Són estudis que es fan després d’obtenir el títol superior.

Suposem que ja has fet el grau elemental i el grau professional; a més ja has passat amb èxit els quatre cursos del grau superior a l’Esmuc, al Liceu, a l'Escola Luthier o en un altre conservatori que faci grau superior… Be, doncs encara tens ofertes educatives que poden ajudar-te a millorar com a educador, professional i/o concertista de guitarra: els masters i els cursos de postgrau.

Si bé els masters són cursos breus d’una o dues setmanes fets - generalment a l’estiu – amb un concertista de renom; els cursos de postgrau ofereixen un programa sistemàtic per a la consecució d’uns objectius. Per exemple el curs de postgrau de l’ Escola d'Arts Musicals Luthier dura dos anys i busca els següents objectius:

  • Orientar als alumnes en la consolidació de la seva independència musical i creativitat.
  • Treballar un ampli repertori solista i de cambra seleccionat en la diversitat d’estils i èpoques de la història de la música.
  • Desenvolupar l’actitud del músic a dalt de l’escenari.

Aquesta escola avalua els guitarristes del curs a través dels recitals trimestrals (de 20 a 40 minuts cadascun) que s’han de fer en el transcurs dels dos anys, i finalment l’èxit és coronat amb:

  • Un Títol oficialment reconegut i atorgat per la Universitat Ramon Llull
  • Un diploma privat de L’escola Luthier d’arts musicals.
Tant els masters d’estiu com els cursos de postgrau serveixen també per omplir el currículum del guitarrista (això que s’escriu en els programes dels concerts), juntament amb els guardons obtinguts en els festivals de guitarra, dels quals penso escriure un altre dia.
( Per cert, com que n’hi ha tants de festivals, seran benvingudes totes les informacions que podeu donar-me; si teniu alguna notícia de concursos o festivals de guitarra escriviu-me clicant més a baix, on diu “clica aquí i fes un comentari”. També em podeu escriure al meu email).






Un altre centre que ofereix estudis de postgrau és el Conservatori del Liceu. En la seva pàgina web està escrit:

  • Per tal de garantir i desenvolupar la formació integral i oferir tant als estudiants com als professionals de la música la possibilitat de perfeccionar-se i respondre així a les necessitats d'especialització que demana la realitat professional actual, el Conservatori Superior de Música del Liceu obre un capítol de Cursos de Postgrau i Perfeccionament, amb els professors instrumentistes del centre.


A l’Escola d'Arts Musicals Luthier el curs de postgrau actualment està a càrrec d'aquests prestigiosos guitarristes:


Arnaldur Arnarson:


Sadahiro Otani:




Xavier Coll:








Els professors de postgrau del Conservatori del Liceu, també grans concertistes:

Guillem Pérez-Quer





Sergi Vicente





Mireu aquest exemple de com s’anuncien els recitals trimestrals de Escola d'Arts Musicals Luthier:

  • RECITALS DE POSTGRAU I MÀSTER
    DIJOUS 27 DE MARÇ 2008 A LES 20.30h: Recital de guitarra a càrrec de l'alumne de postgrau Suk-Woo Lee (Corea). Lloc: Auditori Escola Luthier
    DIUMENGE 30 DE MARÇ 2008: Recital de guitarra a càrrec de l'alumne de postgrau Carlo Doneddu (Itàlia). Lloc: Església de Sant Gaietà
    DIMECRES 26 DE MARÇ A LES 12h: Recital de cant a càrrec de l'alumne de postgrau Gi Kuk Park (Corea) amb la pianista Viviana Salisi.
    DIMECRES 26 DE MARÇ A LES 20h: Recital de violoncel a càrrec de l'alumna de postgrau Paula Hernández (Illes Canàries) amb la pianista Yolande Wrigley.

  • El programa de postgrau es va iniciar l'any 1994 com a diploma privat de l'escola i des de l'any 2002 l'Escola Luthier ofereix, en conveni amb la Facultat de Psicologia, Ciènces de l'Educació i de l'Esport Blanquerna, el primer títol de postgrau en interpretació musical oficialment reconegut a Espanya, atorgat per la Universitat Ramón Llull en les especialitats de Guitarra, Piano, Violí, Viola, Violoncel, Contrabaix, Flauta travessera, Oboè, Clarinet, Saxo i Cant.Quasi tots els alumnes graduats del departament de postgrau han aconseguit premis en concursos internacionals i han guanyat oposicions en diversos conservatoris.

18 de març 2008

Què pots estudiar a l'ESMUC?


Aquesta foto, extreta de la Wikipedia, mostra l' Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC).

Tal i com llegim en aquesta web i també en la de la pròpia escola, és un centre oficial creat l'any 2001, situat a l'edifici de l'Auditori de Barcelona. I és en l'actualitat, l'única institució sustentada amb fons públics on es poden cursar estudis superiors de música a Catalunya. El Liceu, on també es poden estudiar, és de titularitat privada.

Alguns dels principals objectius del seu projecte educatiu són:

  • Que no hi hagi cap mena de jerarquització ni entre els diferents estils ni entre les diferents professions.
  • Que es formi com un microcosmos musical en el qual es reprodueixen situacions de col•laboració com les que cal que es donin en la realitat.
  • Fer de l’emuc el vèrtex de la piràmide de l’educació musical a Catalunya de la qual també formen part les escoles de música i els conservatoris.
  • Fer de l’esmuc un centre innovador i obert a la societat en el qual conflueixen de manera productiva la creació, la producció, la investigació i la docència.
Les titulacions que poden obtenir-se són:
  1. Jazz i música moderna
  2. Música antiga
  3. Música clàssica i contemporània
  4. Música tradicional
  5. Teoria i composició
  6. Direcció
  7. Musicologia
  8. Pedagogia
  9. Sonologia
Organització dels departaments
.
Si vols fer el grau superior de guitarra clàssica has de triar l'opció tres de la llista de més a dalt: musica clàssica i contemporània. Els estudis de música clàssica i contemporània de l’ESMUC estan organitzats en dos departaments: el d’Instruments Orquestrals i el d’Instruments no Orquestrals (que inclou el cant).

Aquests dos departaments organitzen els estudis de les titulacions superiors i també tot un seguit d’activitats:
  • concerts del professorat
  • concerts de conjunts de l’Escola
  • seminaris
  • tallers
  • classes magistrals

(Consulta els programes en aquest blog: http://www.esmuc-pfc.blogspot.com/)

Aquestes activitats estan relacionades amb els estudis que es fan en els departaments de música clàssica i contemporània i són obertes al públic en general. El blog que podeu clicar més a dalt està especialitzat en els projectes de fi de carrera (pfc).
.
A més dels estudis oficials encaminats a l'obtenció del títol superior, hi ha una oferta de cursos d’especialització per a aquelles persones que desitgen aprofundir en aspectes vinculats a l'àmbit d’aquests departaments; això és el que podriem dir-ne cursos de postgrau.

Plans d'estudi

Els estudis del grau superior de guitarra - com tots els de música clàssica i contemporània -consten de 300 crèdits a cursar en 4 anys. Les assignatures estan dividides en:

  1. Troncals: assignatures comunes a tots els àmbits, incloent-hi el projecte final.
  2. Específiques obligatòries: assignatures d’interpretació instrumental i vocal, anàlisi, tècniques i estils.
  3. Específiques optatives: conjunt vocal o instrumental i assignatures vinculades a altres departaments i estils musicals.
  4. Assignatures de lliure elecció: ofertes pels diferents departaments.
Objectius docents

Així ho llegim en la seva web, la qual podeu consultar clicant al final del blog:
  • Formar professionals altament qualificats en l’àmbit de la interpretació i la pedagogia dels instruments de la música clàssica i contemporània, coneixedors de la diversitat de possibilitats al seu abast, posseïdors d’un llenguatge i una estètica propis i preparats per treballar amb aquells formats, mitjans, gèneres i contextos més necessaris i habituals a l’hora de satisfer les demandes laborals i professionals del nostre temps.

17 de març 2008

Quants anys dura la carrera de guitarra?

Una pregunta que em feu sovint durant la classe de guitarra és: ¿quants cursos hi ha de guitarra? I sovint haig d’explicar que no és el mateix el nombre de cursos que els anys necessaris per a passar-los.
Com aquesta pregunta es pot contestar molt extensament, he decidit començar apuntant primer quants cursos és poden fer.

El pla d’estudis actual estableix una divisió dels estudis en tres etapes: grau elemental, grau professional i grau superior. Els cursos que ofereixen els centres per superar-los són aquests:
.


Si heu arribat fins aquí em sembla que ja teniu clara la resposta; amb la simple operació de sumar s’evidencia que hi ha 14 cursos. El que us cal tenir clar és que no és obligatori aprovar-los formalment tots. Els conservatoris permeten entrar directament a qualsevol curs mitjançant la superació d’una prova d’accés.
Si tenim en compte que el primer curs es comença, per regla general, als 8 anys; ens trobem que aquell estudiant que va fent curs rera curs obté el títol de grau superior als 22 anys. No sempre és així doncs molts poden saltar-se cursos gràcies a les proves d’accés.

Ara, per si de cas voleu saber alguns detalls més us copio alguns fragments extrets de les webs dels conservatoris Isaac Albéniz, Liceu i Municipal de BCN. I si voleu buscar més coses vosaltres mateixos podeu consultar els links que hi ha cap al final del blog.
.

El grau elemental en el Conservatori Isaac Albéniz de Girona:
.
.
El grau mitjà (grau professional) en el Conservatori Isaac Albéniz de Girona:
.
Aquest conservatori ofereix dues opcions: 1, fer el grau professional reglat; 2, fer el grau professional no reglat. Els cursos no reglats també serveixen per a preparar proves d’accés a cursos reglats. Copio la descripció que fa el conservatori del grau reglat i el grau no reglat:
.
.
El grau professional en el Conservatori Municipal de Barcelona:
.
S'estudia en aquest edifici del carrer Bruch:
.
.

.
Descripció del grau professional al Conservatori del Liceu de BCN:
.
El grau professional s'estudia en aquest edifici de la plaça Urquinaona de Barcelona.
.
.

Descripció del grau superior al Conservatori del Liceu de BCN: .

En canvi, el grau superior s'estudia en l'edifici de la Rambla, on també hi ha el Gran Teatre del Liceu.

.

.

El grau superior a l'ESMUC :
.
A Barcelona també es pot estudiar el grau superior en aquest centre de titularitat pública. Llegiu la seva descripció en l'article que l'hi dedico especialment.
.
El grau superior a l'Escola Luthier de Barcelona:
.
Aquesta escola és un dels centres més prestigiosos per estudiar guitarra, per això acull estudiants avançats de tot el món. Ho prova la quantitat de professors de guitarra que té: Arnaldur Arnarson, Núria Cervantes, Xavier Coll, Sadahiro Otani, Fernando Rodríguez, Gustavo Them, José Uribe. I també pels concertistes internacionals de primera fila que porta a fer classes magistrals a les seves aules:
Manuel Barrueco, guitarra; Robert Clancy, llaüt i guitarra; Joaquín Clerch, guitarra; Zoran Dukic, guitarra; Oscar Ghiglia, guitarra; Hubert Käppel, guitarra; Rolf Lislevand, llaüt i guitarra; Carlo Marchione, guitarra; José Miguel Moreno, llaüt i guitarra; Thomas Müller-Pering, guitarra; Ignacio Rodés, guitarra; David Russell guitarra; Hopkinson Smith, llaüt i guitarra; Marco Socías, guitarra; Marco Tamayo guitarra; José Tomás, guitarra; Carles Trepat, guitarra.
Mireu més informació d'aquesta escola en l'article titulat Els cursos de postgrau i a la seva pàgina web.

15 de març 2008

Guitarrista de la setmana (1): Bill Kanengiser


William Kanengiser

Va néixer a Orange, New Jersey (Estats Units), i estudià a la University of Southern California. Els seus mestres principals foren Malcolm Hamilton, Pepe Romero i James F. Smith.

Com a membre fundador del Los Angeles Guitar Quartet, ha fet gires a través tot Nord Amèrica, Àsia i Europa, i ha gravat per a les discogràfiques GHA, Delos i Sony Classical. Escolteu aquest quartet en els links del final d'aquest blog (Audicions YouTube); a mi m'agrada molt Icarus by Ralph Towner arranjada per Kanengiser.

Ha ampliat el repertori de guitarra amb arranjaments de Mozart, Handel i Bartok; i ha explorat la música de l'Est d'Europa i del Carib.

Com a solista ha interpretat amb pràcticament totes les orquestres de les ciutats importants americanes des del Carnegie Hall de New York fins al Herbst Theater de San Francisco, així com també a través del Canadà, Europa i Àsia.

Va arranjar la Sonata in LA major (que conté el “Rondo Alla Turka”), la qual va preparar per a la pel·lícula Crossroads de Columbia Pictures. En aquella ocasió va interpretar la Marxa Turca doblant al protagonista Ralph Macchio. Podeu escoltar aquesta peça clicant en la secció Audicions YouTube del final del blog.

Les seves gravacions com a solista són exclusivament per a la casa GSP. El seu primer CD, Ronda Alla Turka, guanyà un “INDIE” per la millor gravació clàssica. El segon, Echoes from the Old World, està basat en la música tradicional de l'Est d'Europa. El tercer, Caribbean Souvenirs, rau en la música de Méxic i el Carib. El darrer, Classical Cool, del 2003, inclou composicions inspirades en el jazz i arranjaments per a guitarra clàssica.

En 1987 va guanyar el primer premi de la competició Concert Artists Guild; també guanyà el de Toronto (1981) i el de París (1983).

Des de 1983 forma part del professorat de la facultat de guitarra de la USC Thornton School of Music a Los Angeles. Regularment dona masters als conservatoris i als festivals de guitarra de tot el món.
.
Video Interview de William Kanengiser: About William Kanengiser