Rosa Gil del Bosque

És la guitarrista que ha anat creant l'aula de guitarra del conservatori de València Joaquin Rodrigo des de l'any 1956 fins que es va jubilar el 1996. Han estat 40 anys de catedràtica, en els quals ha format centenars de guitarristes; i tot començant amb només 5 alumnes! Eren els alumnes que li va deixar la seva antecessora Petita Roca, coneguda guitarrista deixebla de Tàrrega.

Començà a estudiar la guitarra als tretze anys i va fer els estudis bàsics amb Pepita Roca; més endavant perfeccionà la seva tècnica amb Narciso Yepes, Emilio Pujol en Siena (Italia), Regino Sainz de la Maza i Andrés Segovia.

Molts alumnes de Rosa Gil han estat concertistes: Miguel Barberà, Andrés Martí, Francisco Carbonell, José Pedro Ibáñez, Antonio Galindo, José Pechuan, Rafael Cabedo, Santiago Rebenaque, Manuel M. Abella, Enrique Perona, Antonio Sanchís, José L. Silvaje i un llarg etc

Música per a la Divina Comèdia

Dante Alighieri (1265-1321)

pintat per Sandro Botticelli

(Wikipedia)

L'originalitat del so i l'esplendor

que el causava em despertaren un anhel

tan viu com mai abans sentit.

Són els versos 82-84 de la primera part del Paradís de La Divina Comèdia de Dante.

Després d'atravessar l'Infern i el Purgatori, el poeta s'encamina cap al cel. Llavors els versos expressen dues percepcions del poeta: el moviment concèntric fruit del desig de les ànimes per veure Déu i la percepció d'un so mai abans sentit.

La primera polifonia a tres veus de l'Escola de Notre-Dame, música ben coneguda de Dante, és la que s'ha triat en l'assaig de Stefano Russomano per al cel (Ediciones Singulares. Colección Los escritores y la música)

Lorenzo Pagans

L'impressionista Edgar Degas pintava sovint les ballarines i també l'orquestra dels ballets.

En aquest quadre pintà el tenor espanyol Lorenzo Pagans acompanyant-se ell mateix amb la guitarra.

Sembla que està fent l'acord de do però també podria ser l'acord de sol perquè el 3 sembla que està en la sexta i el 4 en la primera corda. La posició del 3 correspon al tercer trast si comencem a comptar des del trast 12, el qual està clarament a l'alçada de l'extrem de la caixa de ressonància. El què fa dubtar és que, tot i estar perfectament expressada la forma de la guitarra i la posició de les mans, falta l'òs o cella que separa el diapasó del claviller: comptant des de el 12 fins al claviller només hi ha 11 trasts pintats (és de suposar que a l'extrem de la caixa hi ha el trast 12 i per tant en faltaria un en la part superior del mànec) .

La mà dreta sembla que està pulsant una mena de rasgueo, o potser un arpegiat.

L'home que seu al costat és el pare del pintor: Auguste de Gas (1807-1874). Degas (1838-1883) pintà el quadre en algun moment entre 1869-72.

L'obra es troba actualment al Museum of Fine Arts de Boston (Wikipèdia).

Aquesta imatge del post és un bon exemple per il·lustrar la mida tan petita de les antigues guitarres del segle XIX.

Eduardo Baranzano

He anat diversos anys als master-class que dóna Eduardo Baranzano a Elx durant l'estiu: és un profe molt atent i agradable. Actualment catedràtic de guitarra al conservatori de San Sebastià (Euskadi) y director de l'Associació Airean, però va nèixer a Montevideo (Uruguay) y allí va estudiar amb el llegendari Abel Carlevaro. És un reconegut concertista de forta personalitat. Entre altres premis, és guanyador del prestigiós Primer Premi del Concurs "Alhambra" (1990)

Ahir dos coiots la van matar

http://es.wikipedia.org/wiki/Taylor_Mitchell

Taylor Mitchell, cantautora del Canadà de 19 anys. La van atacar quan feia senderisme.

Fragments d'un poema

Del poeta mexicà Jaime Sabines:

COMO PÁJAROS PERDIDOS

I. LA CANCIÓN no es el canto. Al canto lo conocen los mudos.

...

V. El amor es una memoria educada (o un olvido insistente).

...

VIII. Empieza a caminar. Todo es cuestión de que empieces a caminar. Levántate. ¿Qué muro podrá detener al paralítico, qué abismo?

...

XIX. Como ahora no hay maestros ni alumnos, el alumno preguntó a la pared: ¿qué es la sabiduría? Y la pared se hizo transparente.

...

XXVI. Se puso a desprender, una tras otra, las capas de la cebolla, y decía: ¡He de encontrar la verdadera cebolla, he de encontrarla!

...

XXXII.

Me quité los zapatos para andar sobre las brasas.

Me quité la piel para estrecharte.

Me quité el cuerpo para amarte.

Me quité el alma para ser tú.

XXXIII. Derribé la pared más oculta de tu alma y fui a dar al patio de un alma vecina. Derribé otras paredes y siempre me encontré con que detrás de un alma hay otras, muchas almas. Por eso pienso que las almas no existen.

...

XXXIV. Hay una naturaleza muerta en las calles. El buen pintor de lo inanimado no pinta frutas sobre una mesa, pinta una bandera y una muchedumbre.

...

(del llibre Mal tiempo (1972)

FINALMENT

Finalment, sí. Acaba d'imprimir-se al Brasil aquest

mètode de guitarra que fou publicat a París en francès el 1830. Ferran Sor és un dels més grans guitarristes-compositors universals de tots els temps. Fou nascut a Catalunya i estudià música a Montserrat. El llibre és importantíssim per conèixer la manera d'interpretar aquest músic. Hi havia moltes raons fer a fer-ho... però hem hagut d'esperar fins avui dia (any 2008) perquè fos publicat per primera vegada en castellà. I en català quan? No s'entén. ¿Es que les nostres grans fortunes només han d'anar al Liceu i al Palau; i amb la mala sort, avui ho sabem, del cas Millet?

Els autors, Eduardo Baranzano i Ricardo Barceló, escriuen en el pròleg:

"Aquí les presentamos, sin ocultar nuestro orgullo, la primera versión editada en castellano del auténtico

'MÉTHODE POUR LA GUITARE' de Fernando Sor". Poc després de 1830 fou publicat en anglès i alemany però no en castellà; tot i que Sor era ja cèlebre i respectat a tot Europa.

Primera entrega del curs (2009 - 2010)

Després de messos... ua, ua, ua Escolteu a José Cristóbal Puertas, escolteu com interpreta el tercer moviment del Concierto de Aranjuez en aquest link: http://www.youtube.com/watch?v=adUv6rwt8kQ

Aquest guitarrista és d'Almeria. El seu nom José Cristóbal Puertas. Dirigeix diversos grups de cambra i ha estat professor d'uns quans conservatoris.