Rosa Gil del Bosque

És la guitarrista que ha anat creant l'aula de guitarra del conservatori de València Joaquin Rodrigo des de l'any 1956 fins que es va jubilar el 1996. Han estat 40 anys de catedràtica, en els quals ha format centenars de guitarristes; i tot començant amb només 5 alumnes! Eren els alumnes que li va deixar la seva antecessora Petita Roca, coneguda guitarrista deixebla de Tàrrega.

Començà a estudiar la guitarra als tretze anys i va fer els estudis bàsics amb Pepita Roca; més endavant perfeccionà la seva tècnica amb Narciso Yepes, Emilio Pujol en Siena (Italia), Regino Sainz de la Maza i Andrés Segovia.

Molts alumnes de Rosa Gil han estat concertistes: Miguel Barberà, Andrés Martí, Francisco Carbonell, José Pedro Ibáñez, Antonio Galindo, José Pechuan, Rafael Cabedo, Santiago Rebenaque, Manuel M. Abella, Enrique Perona, Antonio Sanchís, José L. Silvaje i un llarg etc

Música per a la Divina Comèdia

Dante Alighieri (1265-1321)

pintat per Sandro Botticelli

(Wikipedia)

L'originalitat del so i l'esplendor

que el causava em despertaren un anhel

tan viu com mai abans sentit.

Són els versos 82-84 de la primera part del Paradís de La Divina Comèdia de Dante.

Després d'atravessar l'Infern i el Purgatori, el poeta s'encamina cap al cel. Llavors els versos expressen dues percepcions del poeta: el moviment concèntric fruit del desig de les ànimes per veure Déu i la percepció d'un so mai abans sentit.

La primera polifonia a tres veus de l'Escola de Notre-Dame, música ben coneguda de Dante, és la que s'ha triat en l'assaig de Stefano Russomano per al cel (Ediciones Singulares. Colección Los escritores y la música)

Lorenzo Pagans

L'impressionista Edgar Degas pintava sovint les ballarines i també l'orquestra dels ballets.

En aquest quadre pintà el tenor espanyol Lorenzo Pagans acompanyant-se ell mateix amb la guitarra.

Sembla que està fent l'acord de do però també podria ser l'acord de sol perquè el 3 sembla que està en la sexta i el 4 en la primera corda. La posició del 3 correspon al tercer trast si comencem a comptar des del trast 12, el qual està clarament a l'alçada de l'extrem de la caixa de ressonància. El què fa dubtar és que, tot i estar perfectament expressada la forma de la guitarra i la posició de les mans, falta l'òs o cella que separa el diapasó del claviller: comptant des de el 12 fins al claviller només hi ha 11 trasts pintats (és de suposar que a l'extrem de la caixa hi ha el trast 12 i per tant en faltaria un en la part superior del mànec) .

La mà dreta sembla que està pulsant una mena de rasgueo, o potser un arpegiat.

L'home que seu al costat és el pare del pintor: Auguste de Gas (1807-1874). Degas (1838-1883) pintà el quadre en algun moment entre 1869-72.

L'obra es troba actualment al Museum of Fine Arts de Boston (Wikipèdia).

Aquesta imatge del post és un bon exemple per il·lustrar la mida tan petita de les antigues guitarres del segle XIX.