Revista Aula Gracià Tarragó

Concert de Jaume Torrent

2012-02-11T12:00:00.001+01:00

Dissabte 11 de Febrer, Berenar amb Quartet Ibèric i Jaume Torrent
Del 11/02/2012 al 11/02/2012 | MEAM, Barcelona

Dissabte 11 de Febrer a les 18,00h.
Quartet Ibèric i Jaume Torrent
Programa: Obres de: M.Castellnuovo -Tedesco, Samuel Barber, J.Haydn…

Quartet Ibèric:
Nataliya Borisyuk violí I
Rubén Herrera, violí II
Mònica Cruzata, viola
Peter Schmidt, violoncel

Jaume Torrent, guitarra

Nataliya Borisyuk és nascuda a la ciutat de Kovel, al nord-oest d'Ucraïna, està considerada com una de les violinistes més virtuoses i amb més projecció internacional de la seva generació. Formada dins la tradició violinística ucraïnesa iniciada per grans noms com Mischa Elman, Nathan Milstein, Leonid Kogan o David Oistrakh, Nataliya Borysyuk es graduà amb les màximes distincions a l'Acadèmia Superior de Música Mykola Lysenko de Lviv sota la tutela de la Professora Oresta Kohut,deixeble del cèlebre violinista rus Mikhail Vaiman.

Rubén Herrera neix a Eivissa, Espanya, l'any 1986. Comença els seus estudis de violí i piano en el Patronat de Música Ciutat d'Eivissa i en el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, on a l'edat de catorze anys conclou els seus estudis de Grau Mitjà, rebent els títols professionals de piano i violí, i culminant allí el Grau Superior amb les més altes qualificacions. Com a pianista ha rebut classes d'Eugenio Fernández,Pedro Echarte, Melani Mestre. Rep classes de violí de José María Alpiste,deixeble de Henryk Szeryng, de Jela Spitkova i de Evelio Tieles, aquests dos últims deixebles de David Oistrakh. Rep classes magistrals de Ilya Gruber i de tècnica violinística i pedagogia del violí amb Goran Gribajcevic.

Mònica Cruzata neix a Guantánamo (Cuba) l'any 1975. Inicia els seus estudis musicals a l'Escola Vocacional d'Art de Guantánamo, a causa dels seus mèrits es guanya una beca per finalitzar els seus estudis elementals a l'Escola Vocacional d'Art de Camagüey amb el professor Ignacio Sydney Cambell. Seguidament ingressa a l'Escola Professional de Música “José White” on finalitza els seus estudis professionals amb el mateix profesor.ABarcelona es gradua de Grau Superior en Viola amb el professor Paul Cortese, destaca la seva participació en la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, Jove Orquestra de les Regions Europees, Orquestra Simfònica del Vallés, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

El violoncel•lista Peter Schmidt, nascut al 1983 a Alemanya, és convidat regularment com a solista i en conjunts de cambra a Europa, Estats Units i Mèxic. Actua sota la batuta de grans directors entre els quals Mariss Jansons, Dmitriy Kitayenko, Reinhard Goebel i Christian Zacharias, col.laborant amb orquestres com la Gürzenich Orchester Köln, la Streicherakademie Bozen, I Virtuosi Paganini, la WDR-Rundfunkorchester i la Badische Kammerphilharmonie. Actualment prepara l’enregistrament de les obres per a violoncel i piano de Pau Casals (que s’ editaran al 2012 amb la discogràfica Klassic Cat) junt amb la pianista Katia Michel. Peter va iniciar els seus estudis musicals als cinc anys, primer amb el piano i tres anys més tard amb el violoncel. Als 16 anys entra en la càtedra de Markus Wagner en la Musikhochschule de Nürnberg-Augsburg i amb 18 anys al Richard-Strauss-Konservatorium de Munich, amb Wen-Sinn Yang. Ha rebut Master Class de Claude Starck, Wolfgang Boettcher, Gustav Rivinius, Jens-Peter Maintz, Frans Helmersson, Eberhard Feltz, Menahem Pressler, Andras Schiff, Arnold Steinhardt, Ana Chumachenco, Ingolf Turban i Hans-Dietrich Klaus entre d'altres.

RANDY HEBERT / "SEPTEMBER" by Earth Wind & Fire

2012-01-12T10:57:00.000+01:00

Jaume Torrent a Perpignan

2011-11-23T23:18:00.001+01:00

Benvolgut amic/ga:

Em plau fer-te arribar la informació disponible fins al moment de la interpretació que el proper mes de març de 2012 faré dels meus 4 Concerts per a Guitarra i Orquestra.

Programació de la

MÚSICA PER A GUITARRA I ORQUESTRA de JAUME TORRENT al

Festival “PROSPECTIVES XXIIè Siècle” de Perpignan-Roussillon (França)

02.03.2012 Sainte Marie de Mer (al costat de Perpignan)

Salle Oméga. A les 18:30

CONCERT DE RIALP. Concert per a guitarra i orquestra simfònica, op. 70.

Orquestra: Orchestre Perpignan Mediterranée

Director: Daniel Tosi

Guitarra: Jaume Torrent

11.03.2012 Pontiella (al costat de Perpignan)

Espace Simone Ali. A les 18:30h.

CONCERT PER A GUITARRA I CORDES, op. 52

PAGANINI IN AMÉRICA. Concert per a violí, guitarra i cordes, op. 62

CALIFORNIA 2007. Concert per a flauta, guitarra i cordes, op. 63

Orquestra: Collégium Instrumental (Camérata de France)

Director: Daniel Tosi

Guitarra: Jaume Torrent / Flauta: Jacques Lesburgueres / Violí: Alexia Turiaf

Si be la programació d’un concert de compositor actual en un important cicle de concerts ja és de per si un fet destacable, en aquest cas es dona la circumstància afegida de que els concerts que es programen són quatre i que, a més a més, tots quatre seràn interpretats per mi mateix en qüalitat de solista, la qual cosa -si més no, tractant-se d’un compositor i intèrpret de guitarra- imprimeix al fet un caràcter d’excepcionalitat.

Si ho desitjes, a: www.jaumetorrent.com podras trobar informació sobre la meva trajectòria compositiva així com comentaris que crítics especialitzats, intèrprets i compositors de renom han fet de la meva obra.

Atentament,

Jaume Torrent

La nova web de Jaume Torrent

2011-11-18T11:39:00.005+01:00

www.jaumetorrent.com/

Ivette Montsalvatge, Helena Perez vda Montsalvatge, Jordi Codina , Jaume Torrent 22-03-2007

Jaume Torrent ens explica els seus punts de vista sobre la història de la guitarra, la metodologia tècnica i interpretativa que ha desenvolupat o el futur de la guitarra. També podreu llegir algunes de les entrevistes que li han fet i escoltar un tast de la seva música.

A mi el que més m'ha agradat es l'article que escriu sobre el seu mètode pedagògic i també poder conèixer la relació de les obres que ha escrit, alguns títols de les quals, per exemple per a orquestra, són:

GUITARRA i FLAUTA i ORQUESTRA DE CORDES
Califòrnia 2007, Op. 63
B.3546 (Editorial Boileau)

VIOLÍ I GUITARRA Y ORQUESTRA DE CORDES
Paganini in America, Op. 62
B.3503 (Editorial Boileau)

GUITARRA Y ORQUESTRA DE CORDES
Concert per a guitarra y orquestra de cordes, Op.52
(materials de lloguer)
B.3165o (Editorial Boileau)

GUITARRA Y ORQUESTRA SIMFÒNICA
Concert de Rialp, Op. 70
B.3610 (Editorial Boileau)

He trobat interessant també assabentar-me de les obres per a orquestra i guitarra que li han dedicat Xavier Benguerel i Jordi Cervelló, compositor aquest últim que m'agrada molt.

Antonio Francisco Serra

2011-01-31T11:19:00.008+01:00

Fou professor de guitarra a París. Dos grans pedagogs de la guitarra flamenca foren alumnes seus: Manuel Granados ( http://www.maestroflamenco.com/web/es/manuel-granados) i Andrés Batista (http://es.wikipedia.org/wiki/Andr%C3%A9s_Batista). Té publicat a l'Editorial Boileau un llibre d'introducció al flamenc molt interessant; conté les peces bàsiques del flamenc tradicional: "Siguiriya, Soleá, Fandango i Bulería". També ha escrit altres obres com aquesta que interpreta Juan Mario Cuellar

Curiosa col·lecció

2010-12-14T16:13:00.004+01:00

En el facebook de la guitarrista Silvia Luisa Parodi he trobat una interessant col·lecció de discs antics de guitarra. Mireu aquí: http://www.facebook.com/photo_search.php?oid=33915942623&view=all

Jaume Torrent estrena concert a Rialp

2010-12-12T21:31:00.010+01:00

15 d'agost de 2010

http://www.hispaniaclasica.com/Noticias/Torrent%20Festival%20Vila%20de%20Rialp%20Ago.%202010.pdf

"El concierto consta de tres movimientos y los títulos de cada uno de ellos hacen referencia a destacados lugares geográficos de la comarca: Pic de l'Orri, Valle de Àssua y Río de San Antonio. A pesar de ello, no he pretendido describir programáticamente estos parajes naturales, sino más bien establecer un vínculo analógico entre determinados procesos emotivos que se reflejan en el texto musical y las fuerzas de la naturaleza que emanan de los lugares aludidos... La exploración de las peculiares diferencias sonoras que hay entre la guitarra y la orquesta -tanto desde un punto de vista dinámico como tímbrico- me ha ayudado a enfatizar el sentido dramático que proporciona su enfrentamiento. En el segundo movimiento -calmo assai- este dramatismo se expresa con una contundencia que resulta absolutamente nueva en la escritura guitarrísitica.
El discurso de la guitarra desarrolla diseños motívicos que obligan al guitarrista a buscar soluciones mecánicas nuevas. En este sentido, quiero destacar que en la cadenza del primer movimiento, la guitarra reelabora el tema principal a través de un motivo instrumental inédito en la escritura guitarrística que produce un efecto de polifonía de dimensiones inesperadas.
Jaume Torrent. Junio de 2010."

Vídeo de la cadenza del primer moviment (solista: Jaume Torrent)

http://www.elperiodico.com/es/noticias/gente/20100808/guitarra-sin-limites-jaume-torrent-entrega-rialp/425653.shtml

"En su Concert de Rialp suena «la orquesta a pleno rendimiento» pero también dialoga con su guitarra «con sonoridades más matizadas y sutiles». Una conversación que es posible gracias a su «técnica y experiencia». Torrent demostró que tocando más fuerte no tenía por qué «ensuciarse el sonido», y que «la tensión muscular de manos y brazos no te hace más torpe técnicamente»."

"La génesis de este proyecto empezó el pasado septiembre, cuando los organizadores del Festival de Música de la Vila de Rialp le encargaron una pieza para conmemorar su 10º aniversario. «Y aprovechando que estuve un mes de gira por Estados Unidos, allí empecé a crearla».El resultado dura «entre 28 y 29 minutos, cuando lo habitual son 20», y tiene tres movimientos «que mantienen la tensión de principio a fin», escritos con un lenguaje «que si bien es tonal, tiene características muy personales»."

En aquest link, Torrent interpreta un fragment del segon moviment als matins de TV3:

http://www.tv3.cat/videos/3054150

Tarragó a Catalunya Música

2010-09-09T22:08:00.002+02:00

http://www.catmusica.cat/diferit_cm.htm?origenId=338765&tipus=audio&mainContent=http://www.catmusica.cat/searcher/catmusica/resultats.jsp

Nestor Eidler

2010-08-31T16:21:00.003+02:00

Fragment de melodia sefardí que va tocar en l'audició amb poesia i música a la capella de Santa Clara de Castelló d'Empúries el 28 d'agost de 2010

Berta Rojas

2010-06-30T01:13:00.002+02:00

Directora artística del festival de guitarra que es fa a Wasington DC http://www.dciberoamericanguitarfestival.org/2010/

Reconocida por su técnica impecable y su innata maestría musical, Berta Rojas es una de las nuevas figuras más destacadas en la guitarra hoy. Ha sido elogiada por el Washington Post como “guitarrista extraordinaria" y por la Classical Guitar Magazine del Reino Unido como “Embajadora de la Guitarra Clásica.” El Modern Guitar Magazine la ubica entre “las mejores ejecutantes del momento por cuanto posee una técnica acabada y su emotiva expresividad se proyecta en cada obra.” Berta Rojas es una artista que se mueve fácilmente en la música clásica y en otros estilos musicales. Ha cautivado a los amantes de la música tanto en sus giras por América, como en Europa y Asia. Se ha presentado en importantes salas de concierto como el Weill Recital Hall del Carnegie Hall y el Frederick P. Rose Hall del Jazz at Lincoln Center en New York, el Kennedy Center enWashington DC, el South Bank Centre en Londres y en el National Concert Hall en Dublín -donde se presentó como solista de la RTE Irish Radio and Televisión Orchestra. Berta Rojas obtuvo un Master en Música en el Peabody Institute bajo la guia de Manuel Barrueco. Fue reconocida por su excelencia artística por el Kennedy Center for the Performing Arts donde la nombraron Fellow of the Americas. Además de deleitar a auditorios en todo el mundo en sus frecuentes giras por Europa, Asia y las Américas, Berta Rojas está abocada a fomentar el crecimiento de la guitarra clásica, por sobre todo apoyando las carreras de jóvenes y talentosos intérpretes. Fue creadora, directora y miembro del jurado en el Barrios WorldWideWeb Competition. Este primer concurso online tuvo un enorme impacto en el mundo de la guitarra clásica. Es también la directora artística del Festival Ibero-Americano de Guitarra que se lleva a cabo en Washington DC. En este festival algunos de los más destacados guitarristas de Ibero-América se presentan en conciertos y clases magistrales. Rojas es Embajadora del turismo de Paraguay y profesora de la cátedra de guitarra del George Washington University y del Washington Conservatory of Music ambos situados en Washington DC. Su agenda de este año 2010 incluye un recital en la Convención del Guitar Foundation of America, una gira en Japón, su participación como artista invitada del West Dean Festival en Inglaterra y su presentación como solista con la Orquesta Filarmónica de Bélgica.

Carles Trepat

2010-06-29T13:33:00.003+02:00

Carles Trepat és un dels principals guitarristes catalans. Nascut a Lleida començà a estudiar influenciat per l'escola guitarrística d'Emili Pujol, també lleidatà. Als 15 anys va obrir-se a noves tècniques i estudià amb Eduardo Sainz de la Maza a Barcelona. Però el seu mestre principal, amb el qual acabà la carrera, fou José Tomàs (València). Podeu llegir una entrevista molt interessant que li va fer artelinkado:

http://guitarra.artelinkado.com/guitarra/entrevista_carles_trepat.htm

És una de les millors que he llegit, val la pena.

Blogs de guitarra (1)

2010-06-29T13:24:00.002+02:00

Us presento dos blogs de guitarra.

http://argentinamusicadocencia.blogspot.com/

http://laguitarrabalear.blogspot.com/2009_02_01_archive.html

Un quadre de Ezequiel Plaza

2010-06-29T10:38:00.009+02:00

Ezequiel Plaza és un pintor Xilè que va nèixer a Santiago en 1892 i va morir en 1947. Tenia una gran habilitat per copçar els trets de la figura humana. Cliqueu en la imatge i fixeu-vos en la mirada de la guitarrista. És una expressió entre divertida i satisfeta: acaba de menjar i tocarà la guitarra? O acaba de tocar i els seus ulls reflecteixen la complaença dels seus admiradors?

Fixeu-vos que ben musculats té els dits de les mans. Podria ser per tocar la guitarra. Però també podria ser que tot fossin elucubracions i que només sigui una model llogada per a la composició del quadre. Algú vol encarregar-se d'investigar si era guitarrista o era model?

Concert de Jaume Torrent a Caregue

2010-06-29T10:32:00.006+02:00

Verge de Caregue s. XIII

"El 23 d'Agost de 2009, es va celebrar a la Parroquia de Caregue un concert inclòs dintre del programa de concerts d'estiu que organitza les "Joventuts Musicals del Pallars Sobirà". Aquest any , davant d'unes 80 persones, ens ha delectat amb les seves arts els guitarrista Jaume Torrent."

Carles Trepat i Ignacio Rodes

2010-06-29T10:24:00.003+02:00

Aquests dos importants guitarristes han fet uns concerts tocant a duo. Els dos tenen dilatades carreres internacionals plenes de premis i concerts

Marina Parilli

2010-02-18T17:05:00.004+01:00

Guitarrista de Venezuela que es va iniciar en la guitarra estudiant cinc anys amb el llegendari Antonio Lauro i va acabar el grau superior estudiant sis anys al Conservatori d'Alacant amb José Tomàs. Llegiu més en el seu bloc:http://www.marinaparilliguitar.blogspot.com/

Si aneu la seva web veureu el seu "Metodo para niños I y II" i també podreu veure un reportatge fotogràfic molt interessant que va fer al gran guitarrista Alirio Diaz l'any 2008 (http://picasaweb.google.com/marinaparilli/VisitaAlMaestroAlirioDAzEnCaroraVenezuela?fgl=true&pli=1#) i els concerts i els Cds que ha fet.

Rosa Gil del Bosque

2009-12-30T23:41:00.004+01:00

És la guitarrista que ha anat creant l'aula de guitarra del conservatori de València Joaquin Rodrigo des de l'any 1956 fins que es va jubilar el 1996. Han estat 40 anys de catedràtica, en els quals ha format centenars de guitarristes; i tot començant amb només 5 alumnes! Eren els alumnes que li va deixar la seva antecessora Petita Roca, coneguda guitarrista deixebla de Tàrrega.

Començà a estudiar la guitarra als tretze anys i va fer els estudis bàsics amb Pepita Roca; més endavant perfeccionà la seva tècnica amb Narciso Yepes, Emilio Pujol en Siena (Italia), Regino Sainz de la Maza i Andrés Segovia.

Molts alumnes de Rosa Gil han estat concertistes: Miguel Barberà, Andrés Martí, Francisco Carbonell, José Pedro Ibáñez, Antonio Galindo, José Pechuan, Rafael Cabedo, Santiago Rebenaque, Manuel M. Abella, Enrique Perona, Antonio Sanchís, José L. Silvaje i un llarg etc

Música per a la Divina Comèdia

2009-12-28T23:53:00.007+01:00

Dante Alighieri (1265-1321)

pintat per Sandro Botticelli

(Wikipedia)

L'originalitat del so i l'esplendor

que el causava em despertaren un anhel

tan viu com mai abans sentit.

Són els versos 82-84 de la primera part del Paradís de La Divina Comèdia de Dante.

Després d'atravessar l'Infern i el Purgatori, el poeta s'encamina cap al cel. Llavors els versos expressen dues percepcions del poeta: el moviment concèntric fruit del desig de les ànimes per veure Déu i la percepció d'un so mai abans sentit.

La primera polifonia a tres veus de l'Escola de Notre-Dame, música ben coneguda de Dante, és la que s'ha triat en l'assaig de Stefano Russomano per al cel (Ediciones Singulares. Colección Los escritores y la música)

Lorenzo Pagans

2009-12-08T21:52:00.008+01:00

L'impressionista Edgar Degas pintava sovint les ballarines i també l'orquestra dels ballets.

En aquest quadre pintà el tenor espanyol Lorenzo Pagans acompanyant-se ell mateix amb la guitarra.

Sembla que està fent l'acord de do però també podria ser l'acord de sol perquè el 3 sembla que està en la sexta i el 4 en la primera corda. La posició del 3 correspon al tercer trast si comencem a comptar des del trast 12, el qual està clarament a l'alçada de l'extrem de la caixa de ressonància. El què fa dubtar és que, tot i estar perfectament expressada la forma de la guitarra i la posició de les mans, falta l'òs o cella que separa el diapasó del claviller: comptant des de el 12 fins al claviller només hi ha 11 trasts pintats (és de suposar que a l'extrem de la caixa hi ha el trast 12 i per tant en faltaria un en la part superior del mànec) .

La mà dreta sembla que està pulsant una mena de rasgueo, o potser un arpegiat.

L'home que seu al costat és el pare del pintor: Auguste de Gas (1807-1874). Degas (1838-1883) pintà el quadre en algun moment entre 1869-72.

L'obra es troba actualment al Museum of Fine Arts de Boston (Wikipèdia).

Aquesta imatge del post és un bon exemple per il·lustrar la mida tan petita de les antigues guitarres del segle XIX.

Eduardo Baranzano

2009-11-06T17:24:00.003+01:00

He anat diversos anys als master-class que dóna Eduardo Baranzano a Elx durant l'estiu: és un profe molt atent i agradable. Actualment catedràtic de guitarra al conservatori de San Sebastià (Euskadi) y director de l'Associació Airean, però va nèixer a Montevideo (Uruguay) y allí va estudiar amb el llegendari Abel Carlevaro. És un reconegut concertista de forta personalitat. Entre altres premis, és guanyador del prestigiós Primer Premi del Concurs "Alhambra" (1990)

Ahir dos coiots la van matar

2009-10-29T16:05:00.010+01:00

http://es.wikipedia.org/wiki/Taylor_Mitchell

Taylor Mitchell, cantautora del Canadà de 19 anys. La van atacar quan feia senderisme.

Fragments d'un poema

2009-10-29T14:00:00.005+01:00

Del poeta mexicà Jaime Sabines:

COMO PÁJAROS PERDIDOS

I. LA CANCIÓN no es el canto. Al canto lo conocen los mudos.

...

V. El amor es una memoria educada (o un olvido insistente).

...

VIII. Empieza a caminar. Todo es cuestión de que empieces a caminar. Levántate. ¿Qué muro podrá detener al paralítico, qué abismo?

...

XIX. Como ahora no hay maestros ni alumnos, el alumno preguntó a la pared: ¿qué es la sabiduría? Y la pared se hizo transparente.

...

XXVI. Se puso a desprender, una tras otra, las capas de la cebolla, y decía: ¡He de encontrar la verdadera cebolla, he de encontrarla!

...

XXXII.

Me quité los zapatos para andar sobre las brasas.

Me quité la piel para estrecharte.

Me quité el cuerpo para amarte.

Me quité el alma para ser tú.

XXXIII. Derribé la pared más oculta de tu alma y fui a dar al patio de un alma vecina. Derribé otras paredes y siempre me encontré con que detrás de un alma hay otras, muchas almas. Por eso pienso que las almas no existen.

...

XXXIV. Hay una naturaleza muerta en las calles. El buen pintor de lo inanimado no pinta frutas sobre una mesa, pinta una bandera y una muchedumbre.

...

(del llibre Mal tiempo (1972)

FINALMENT

2009-10-22T14:03:00.008+02:00

Finalment, sí. Acaba d'imprimir-se al Brasil aquest

mètode de guitarra que fou publicat a París en francès el 1830. Ferran Sor és un dels més grans guitarristes-compositors universals de tots els temps. Fou nascut a Catalunya i estudià música a Montserrat. El llibre és importantíssim per conèixer la manera d'interpretar aquest músic. Hi havia moltes raons fer a fer-ho... però hem hagut d'esperar fins avui dia (any 2008) perquè fos publicat per primera vegada en castellà. I en català quan? No s'entén. ¿Es que les nostres grans fortunes només han d'anar al Liceu i al Palau; i amb la mala sort, avui ho sabem, del cas Millet?

Els autors, Eduardo Baranzano i Ricardo Barceló, escriuen en el pròleg:

"Aquí les presentamos, sin ocultar nuestro orgullo, la primera versión editada en castellano del auténtico

'MÉTHODE POUR LA GUITARE' de Fernando Sor". Poc després de 1830 fou publicat en anglès i alemany però no en castellà; tot i que Sor era ja cèlebre i respectat a tot Europa.

Primera entrega del curs (2009 - 2010)

2009-10-18T21:36:00.006+02:00

Després de messos... ua, ua, ua Escolteu a José Cristóbal Puertas, escolteu com interpreta el tercer moviment del Concierto de Aranjuez en aquest link: http://www.youtube.com/watch?v=adUv6rwt8kQ

Aquest guitarrista és d'Almeria. El seu nom José Cristóbal Puertas. Dirigeix diversos grups de cambra i ha estat professor d'uns quans conservatoris.

Eliot Fisk

2008-06-21T02:18:00.002+02:00

Guitarrista de la setmana (14): Eugenio Tobalina

2008-06-14T22:18:00.005+02:00

Foto por Manu de Alba

http://www.tobalina.es/xphp/modules/content/index.php?id=21

Eugenio Tobalina va néixer a Bilbao i és professor al Conservatorio Juan Crisóstomo Arriaga d'aquesta ciutat. La seva especialitat és donar a conèixer la música del nostre temps i el repertori menys freqüent de la guitarra - un per exemple: Por quien doblan las campanas de Robert Gerhard (http://www.tobalina.es/xphp/modules/content/index.php?id=30).

Guitarrista de la setmana (13): Gaëlle Solal

2008-06-07T16:55:00.009+02:00

Foto: J.A. Serrano

http://www.gaellesolal.com/ http://gaellesolal.blogspot.com/

Marsellesa de 30 anys, des del 2004 ocupa la càtedra de guitarra clàssica del Conservatorio Superior “Manuel Castillo” de Sevilla.

Com podeu veure, Gaëlle Solal és una altra guitarrista que té un blog; si el visiteu veureu que és molt obert i simpàtic.

.
Aquí us deixo els links de YouTube que he seleccionat de Gaëlle Solal. N'he passat la música d'un a audio per poder-la sentir seguida (amb el video es talla molt).

REGONDI (mp3 part-1) - http://www.box.net/shared/5cpd0vp4wk

REGONDI (mp3 part-2) - http://www.box.net/shared/72oguggsgg

REGONDI - http://es.youtube.com/watch?v=_rbVCgFT5JQ&NR=1

PUJOL - http://es.youtube.com/watch?v=HrUviDsFJk0&feature=related

TEDESCO - http://es.youtube.com/watch?v=nS6G7gX__T8&feature=related

Fixeu-vos en el gran domini de les dinàmiques que té en les seves interpretacions.

Blog de Samuel Diz

2008-06-06T22:18:00.004+02:00

http://samueldiz.blogspot.com/

Vull deixar constància en aquesta revista de l'AGT de tots els blogs que trobi de guitarra clàssica. (Cliqueu abaix si en coneixeu algun). Ara en tinc un d'un concertista de 21 anys. És també moderador en la web artelinkado: Samuel Diz.

Anne-Sophie Mutter

2008-06-02T22:01:00.001+02:00

Llegeixo això en http://mayaestudi.blogspot.com/ :
.
“La perfección no es el objetivo. Es una herramienta, pero tienes que liberarte de ella para ir al fondo”
.
Anne-Sophie Mutter, violinista alemana. De una entrevista en Babelia (El País) de hoy.
Publicado por Josep M. Maya (sábado 23 de febrero de 2008)

Un bon blog i divertit!

Guitarrista de la setmana (12): Xuefei Yang

2008-05-28T00:24:00.005+02:00

http://www.xuefeiyang.com/

Predestinació? Casualitat?

A 40º de latitud nord en la Xina es troba Beijing. A 40º de latitud nord en Europa es troba Madrid. D’aquesta latitud, la xinesa Xuefei Lang - Fei pels occidentals –, nascuda el 1977, ha estat un “nen prodigi” de la guitarra: als 14 anys ja tocava el Concert d’Aranjuez a Madrid per al seu autor, Joaquin Rodrigo.

A estat la primera guitarrista del seu país en estudiar a occident i la primera en graduar-se i rebre una titulació internacional a la “Associated Board of The Royal Schools of Music” d’Anglaterra. Mireu-la en la foto, en els Highlands d'Escòcia l'any 2007 i escolteu-la clicant en aquest link: http://mx.youtube.com/watch?v=835pFv5iXvU

El dissabte 7 de juny tocarà a l'Auditori a les 21 h. en el marc del 19è Festival de Guitarres

Guitarrista de la setmana (11): Gabriel Estarellas

2008-05-24T21:36:00.020+02:00

http://www.gabrielestarellas.com/
.

Escric avui d'un mallorquí y d'una de les figures capdavanteres de la guitarra:

Ha gravat 17 discos, entre els quals molts de compositors contemporanis: la integral per a guitarra sola y guitarra y orquesta de Antón García Abril; integrals de Tomás Marco, Claudio Prieto, Ángel Barrios, Bernardo Juliá y Gabriel Fernández Álvez; y també obres de Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Goffredo Petrasi, Miguel Alonso, Agustín Bertomeu, Carmelo A. Bernaola, José Luis Turina , Antón Larrauri, Salvador Brotons, etc.
.
Ha realitzat 200 estrenes mundials. Escrits i dedicats per a ell destaquen: Concert de Benicasim de Leo Brouwer, Concert del Agua de Tomás Marco, Concert de Gibralfaro de Antón García Abril, Concert Poètic de Claudio Prieto, Música de Cort d'Alexandre Tansman, Concert de Bellver de Valentín Ruiz, Concert Cervantí de Gabriel Fernández Álvez y el Concertant de Xavier Benguerel.
És catedràtic de guitarra del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid
nn

Escolteu la peça número 16 de Vademecum (Antón García Abril)
interpretada per Gabriel Estarellas. El nom de la peça és Nocturn:

http://www.box.net/shared/8lggfcqgw0

Gabriel Estarellas amb Antón García Abril:

Escolteu també d'Antón García Abril: Evocación V: http://www.box.net/shared/qih26p80sg

Entrevista a Gabriel Estarellas

Oscar López Rogado, creador de la web de guitarra Artelinkado. Fa una entrevista a Gabriel Estarellas molt interessant. La podeu llegir en aquest enllaç: http://guitarra.artelinkado.com/guitarra/entrevista_gabriel_estarellas.htm

N'he extret alguns paràgrafs importants:

"Yo creo que el prestigio no le damos al instrumento solamente los intérpretes, sino que son los compositores. En definitiva, el repertorio, queda ahí para siempre. Siempre digo que si nosotros tuviéramos obras de Debussy o de Ravel , -imagina que existiese un concierto de alguno de estos dos compositores-, la guitarra estaría en otra parte, en otro nivel. No hemos tenido a los más grandes compositores, los más grandes de la historia de la música nos han fallado. En mi caso he intentado coger a los compositores españoles más importantes que tenemos y luego la historia dirá".

Háblanos de tu relación con el musicólogo y compositor Angelo Gilardino:
"Angelo es toda una institución. Para mí, uno de los maestros que me marcaron. No fue una de las personas con quien trabajé directamente, pero estuve a su lado en sus inicios como compositor. Viví su lucha de dejar la guitarra para dedicarse a la composición. Una de sus primeras obras Estrellas para Estarellas , cuyo título me extrañó. Me parecía un poco ampuloso y rocambolesco, pero a él le parecía bonito decía que quedaba bien. Me quedaba en Italia por temporadas y me influenció sobre todo su discurso sobre la música y el concepto de la guitarra que él tenía".

A la televisió es troba a faltar la guitarra. Fa anys, en "Dialogos con la Música" i "Café Concierto", Gabriel Estarellas deixà unes bones interpretacions.

Mireu-les en el YouTube:

Endecha i Oremus (Tárrega) - http://mx.youtube.com/watch?v=iPSahMfcBfU&feature=related
Zarabanda i Allemande (Ponce) - http://mx.youtube.com/watch?v=rRiGU27wZL4&feature=related
Fantasía Mediterranea (García Abril) - http://mx.youtube.com/watch?v=y9Ziz4b2T1A&feature=related

Mireu també aquests YouTube:

El paño moruno (Falla) - http://mx.youtube.com/watch?v=_KIxBa9H8jE&NR=1
Asturiana (Falla) - http://mx.youtube.com/watch?v=c4gyCJVwViI
Estrellita (Ponce) - http://mx.youtube.com/watch?v=6M6QQDYtD2Q

Guitarrista de la setmana (10): Dale kavanah

2008-05-18T18:55:00.002+02:00

http://www.kavanagh.de/

Dale Kavanagh, canadenca d’uns quaranta i escaig (desconec l’any de naixement) es graduà en universitats de Canadà i Suïssa. Ha estudiat ni més ni menys que amb Eli Kassner i Oscar Ghiglia. Fou escoltant aquest últim en un concert que es decidí, l’any 1975, a fer guitarra clàssica, fins aleshores la tocava professionalment en bandes de folc i jazz. El que li passà es que començà a profunditzar la tècnica guitarrística per millorar la seva interpretació i acabà enamorant-se de la guitarra clàssica; en les seves paraules: "I took classical guitar to improve my technique and I got hooked. I fell in love with it."
.
Junt amb Thomas Kirchhoff ha format el reconegut Amadeus Guitar Duo. Escolteu-lo en:

Surama - Alfonso Montes (dedicatat al duo Amadeus)

http://mx.youtube.com/watch?v=3TXhj65EI9M

http://www.amadeusduo.com/

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Dale Kavanagh ha inventat una divertida activitat guitarrística, la qual anomena aerobic dels dits. La practica amb els seus alumnes de masters class en sessions d'una hora de durada. Si la voleu conèixer, només us he de deixar caure per Iserlohn (Alemanya) entre el 3 i el 10 d'agost. Enguany, el 2008, serà el 17è simpòsium de guitarra que es fa en la Haus Villigst(http://www.guitarsymposium.de/):
.

Guitarrista de la setmana (9): Roland Dyens

2008-05-10T19:59:00.001+02:00

.
.
........................http://www.rolanddyens.com/
.
És actualment un dels arranjadors per a guitarra amb més prestigi, a més de ser un gran compositor i improvisador. Les seves obres, originals o arranjaments, les toquen tots els guitarristes: qui no coneix el seu Tango en skai?

Interpretat per Dyens clicant a la dreta d'aquesta pàgina del seu web:
http://www.rolanddyens.com/index.php?mod=compositions
Escolteu també al mateix lloc la seva famosa Libra sonatina

.

.
.
Podeu clicar a sobre el requadre per tal de veure un llistat de les seves obres publicades a l'editorial henri Lemoine (extret de la seva web, maig 2008).
.
.
.

La seva última innovació ha estat arranjar obres de Sor i de Giuliani per a un quartet (format per dos violins, viola i violoncel) i guitarra:

.

.

Molt reeixides són les seves versions de standards de jazz i de cançons populars franceses:

Night And Day, 10 Jazz Standards: All of me, Bluesette, Night and day, Misty, All the things you are, Over the rainbow, Take the A train, I love Paris, A night in Tunisia, Polkadots and moonbeams.

París Guitare, 26 chansons françaises: La bicyclette - l’hymne à l’amour - Cécile ma fille - Il pleut dans ma chambre - Gottingen - Syracuse - La Javanaise - Sa jeunesse - Il n’y a plus d’après - Brave Margot - La chanson des vieux amants - Un jour tu verras - La java des bombes atomiques - La Foule - Avec le Temps - Revoir Paris - La Java bleue - Ma plus belle histoire d’amour - Ce petit Chemin - Ne me quitte pas - Adieu Foulard, adieu Madras - Ile de Ré - Plaisir d’amour - Trousse-Chemise - Les loups sont entrés dans Paris - La Ballade des dames du temps jadis

:::::::

.
Roland Dyens és un magnífic improvisador: aquí el teniu improvisant amb una guitarra barroca del polifacètic guitarrista Antonello Lixi (de la seva web: http://www.antonellolixi.com/bio_esp.htm)
.

.Dues fotos de Dyens, una de jove i una d'ara:

. .

Cliqueu al quadre per llegir una biografia més completa:

(Traduïda per mi i extreta de :http://www.nocturne.fr/produit.cfm?id_produit=1709&liste=dyens;0;0;3;0)

Guitarrista de la setmana (8): Margarita Escarpa

2008-05-04T13:43:00.007+02:00

http://www.margaritaescarpa.com/

.

Margarita Escarpa estudià guitarra al Real Conservatorio Superior de Madrid . Va obtenir el Premi Extraordinari Fi de Carrera i al mateix temps es llicenciava en matemàtiques a la Universitat Autònoma de Madrid. Sorprenent no?

És concertista internacional i també professora al Conservatori de Vigo. Aquest estiu (2007) impartia un master i estava en el jurat del festival de guitarra d'Elx - vaig tenir llavors l'oportunitat de veure-la.
.
Us proposo un dels seus sis CDs
.

Federico Moreno Torroba: Alba de Tormes, Alcazar de Segovia
Padre Antonio Soler: Sonata n. 90 - 115 - 84
Manuel de Falla: Homenaje a Debussy, Danza n. 1 - La vida breve
Federico Mompou: Suite Compostelana
http://www.gha.be/ ..................................................................................................................................................................................
.
Margarita Escarpa ha estat entrevistada per Adriana Tessier per a la revista Italiana de guitarra Il Fronimo. Una traducció al castellà la trobareu a l mig del següent foro d'Artelinkado: http://guitarra.artelinkado.com/foros/showthread.php?t=2185

Alguns extrets:

¿Sabes el porcentaje de mujeres guitarristas en España? No, pero cada vez hay más y son mejores. Hace unos años se veían pocas chicas en los cursos, festivales etc. y hoy en día casi se alcanza el 50% . Además algunas de las jóvenes promesas son chicas. En este momento hay varios niños prodigio guitarristas en el mundo, la mayoría niñas.

¿Cuánto cuenta la capacidad de estar sobre un escenario? Influye sobre todo en el factor “seguridad”. Cuanto menos tienes esa capacidad más inseguro te sientes al tocar en público. Creo que no es una virtud indispensable ya que esta capacidad se puede mejorar y de hecho debe potenciarse ya desde los primeros momentos de estudio instrumental. En cualquier caso se puede suplir con un buen trabajo de preparación previo y con experiencia.

Respecto a este ultimo aspecto, o sea la educacion de los mas jovenes desde un punto de vista musica y artistico, ¿que cosa se puede hacer para mejorar en este sentido? ¿Como piensas que podesen intervenir estructuras publicas y familia? Al menos en España: más divulgación en los medios, más música en las escuelas y mejor formación musical y pedagógica de los profesores. En el caso de la guitarra creo que hay carencias en la enseñanza de los primeros años que repercuten posteriormente, como el uso de instrumentos pequeños adaptados al tamaño de los alumnos. A nivel más general y pensando ya en otros instrumentos creo que debería haber una mayor atención al buen uso de la respiración y a la posición y limitación de esfuerzos físicos innecesarios. En ese sentido disciplinas como el yoga, la técnica Alexander u otras similares son muy aconsejables y su práctica debería añadirse las enseñanzas musicales, no sólo para evitar lesiones físicas y conseguir una mayor relajación sino también por las repercusiones positivas que esto conlleva cuando interpretamos música al permitir conectar mejor lo físico con lo espiritual. En mi caso la técnica Alexander me ha ayudado mucho a interiorizar, sentir y expresar mejor la música.

¿Cuál es el método de estudio que usas en una pieza? Es complicado pero voy a intentar resumirlo: El primer problema es elegir la pieza, ya que tiene que encajar bien con el resto del repertorio. En realidad hay que pensar en el conjunto del programa de concierto (o CD) y no en piezas aisladas. Una ver elegida la analizo, digito y memorizo prácticamente al mismo tiempo. Después la preparo técnicamente y musicalmente. Me resulta imprescindible grabarme en vídeo todo el programa antes de tocarlo en público.

Duo Codina-Mangado

2008-05-03T13:48:00.001+02:00

En la exel·lent web del duo format per Jordi Codina i Josep Mª Mangado trobareu informació i partitures. El nom de la pàgina és: Centro de Investigación y Documentación de la Guitarra Clásica en Cataluña.

http://www.arrakis.es/%7Ededeo/index.htm

(Vaig a dinar i després continuaré publicant aquesta entrada. Disculpeu)

NESTOR EIDLER, violinista, director d'orquestra i pedagog

2008-05-02T12:40:00.000+02:00

Nestor Eidler ens ofereix un sistema d’elaborar l’expressió artística que anomena música-energia. Moltes vegades per més que el cos s’afanyi, la raó estructuri i el cor desitgi, al final les coses no van com hom voldria. Què ha passat? Coneix-te a tu mateix diu l’oracle dèlfic; heus aquí una feina que mai arribarem a completar. L’artista viu aquest fet amb dramatisme: com aconseguir estar sempre “inspirat”? Què fer per expressar i per connectar amb el públic? Són sempre possibles aquests objectius?

Si voleu conèixer més Nestor Eidler i el seu mètode cliqueu aquí:
http://nestoreidler.blogspot.com/
Si voleu obtenir informació sobre la pianista i pedagoga Fedora Aberastury, primera investigadora d'aquest sistema, cliqueu aquí:
http://www.luciernaga-clap.com.ar/articulosrevistas/24_fedora_aberastury.htm
Si voleu tafanejar en un blog que relaciona la filosofia de Gilles Deleuze amb les investigacions d'aquests dos músics i pedagogs, llavors cliqueu aquí:
http://filoartelambertoarevalo.blogspot.com/

Guitarrista de la setmana (7): Anabel Montesinos

2008-04-26T22:04:00.000+02:00

Anabel Montesinos va néixer a Reus el 1984. També és un prodigi de la guitarra; la seva primera actuació com a solista fou a Mallorca als 12 anys i també a aquella edat va començar a guanyar premis i concursos:

1996 Primer premi a la competicio de guitarra (Junior) de Salou
1998 Primer premi a la competició de guitarra (Professional) de Salou
1999 Primer premi “Francisco Tárrega”, Castellón, Spain.
1999 Tercer premi al concurs internacional "Maria Luisa Anido" (Itàlia)
2000 Primer premi al "Krynica" en Polonia
2000 Primer premi al "América Martínez" Sevilla (2000)
2000 Primer premi al "Julián Arcas"
2000 Primer premi al "José Tomás"
2001 Primer premi al "El Condado"
2002 Premi especial "Francisco Tárrega"
2005 Primer premi "Luis Milán"
2005 Premi "Reiffeissenkasse Wettbewerb" de Salzburgo
2006 Primer premi "Joaquín Rodrigo"
2006 Segon premi del concurs "Alessandria" de Michele Pittaluga
2007 Segon premi "S.A.R. La Infanta Doña Cristina" de la Fundación Jacinto e Inocencio Guerrero

Cliqueu damunt per veure amb més detall el concurs "Luis Milan":
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Podeu escoltar-la en aquests "YouTube":

http://www.youtube.com/watch?v=o6eBxmI11a0&NR=1 - Concert amb orquestra
http://www.youtube.com/watch?v=_HGQ-VCJqx8&feature=related - Fandango
http://www.youtube.com/watch?v=z4e8NChVXnw&feature=related - Concert de Tedesco

El disc que ha gravat amb la Naxos:

http://www.naxos.com/catalogue/item.asp?item_code=8.557294
.
Va estudiar al Conservatori de Tarragona i també amb la concertista Vania del Mónaco dels 10 als 17 anys. Posteriorment s'ha perfeccionat amb marco Tamayo al Mozarteum de Salzburg.
Podeu conèixer millor el seu currículum a la seva web: http://www.anabelmontesinos.com/

Guitarrista de la setmana (6): Nikita Boldyrev

2008-04-20T11:50:00.000+02:00

Bé, ja tornem a ser aquí amb el guitarrista de la setmana. Un virtuoso que toca des de ben petit: un nen prodigi. Ara, amb 21, escolteu com ho fa:

Felicidade de Carlos Jobim/Roland Dyens http://mx.youtube.com/watch?v=M4ngVYtOkeo
Tango en Skai http://www.box.net/shared/rz9piv9k40
Danza Brasileña de Jorge Morel http://www.box.net/shared/ndmex6mkos
Misionera de Jorge Morel http://www.box.net/shared/q8q5nm0ckg

Va néixer a Moscú l’any 1987; a partir del 2000, amb 13 anys, va començar a ser concertista i a guanyar premis en festivals i concursos.
Des del 2001 surt regularment en programes de la radio i la televisió russa i polonesa; el 2002 guanya el primer premi al concurs "Roza Vetrov" (Moscú); el 2003 guanya el segon premi al concurs "Tabula Rasa" (Volgograd); el 2004 el primer premi a "Many-Sided Guitar" (Moscú); el 2006 guanya el premi IV Moscow Festival "Inspiration".
.
Ha estudiat a Moscú a la “State Calssical Academy” i a "The International Charitable Foundation of Vladimir Spivakov" També ha fet cursos de perfeccionament amb Suren Mirzoyan i Artyom Dervoed (Rússia), José Maria Gallardo del Rey (Espanya), Hugo Geller (Argentina), Thomas Offermann (Alemanya), Marcin Dylla (Polònia).
.
.

Mireu com toca piano el seu nebot de 8 anys, un altre nen prodigi:

http://drazhnikov.narod.ru/video_e.htm

La web de Nikita Boldyrev:

http://boldyrev.net/index00.htm

Suites de Bach transcrites per Marcos Díaz

2008-04-19T22:35:00.000+02:00

L'any passat va sortir aquesta publicació d'Opera Tres. Les suites per a violoncel de Bach transcrites per a guitarra per Marcos Díaz. Són molt interesants, particularment original és el to de sol menor utilitzat per a la suite número cinc

Guitarrista de la setmana (5): Fabio Zanon

2008-04-12T22:18:00.001+02:00

Va néixer el 1966 en una petita localitat del Brasil on no hi havia botiga de música; per això quan va acabar les partitures de guitarra, que havia començat a aprendre de petit amb el seu pare, estudiava amb llibres de piano de Bach i Mozart que li deixaven els amics. Sovint es gravava en un cassette la part de la mà esquerra del piano i tocava la de la mà dreta fent duos amb ell mateix. Això va ajudar-lo a adquirir un bon nivell de lectura musical. A més, va tenir una exel·lent professora de música, deixebla de Villalobos i actualment una autoritat al Brasil en didàctica infantil: Josette Feres.
.
Més endavant, acaba la carrera de guitarra i estudia direcció d’orquestra i composició a la Universitat de Sao Pablo. Els seus mestres principals foren: Antonio Guedes, Henrique Pinto i Edelton Gloeden.

Sao Pablo: concert, avinguda i Instituto de Artes en el campus de la Universitat de Sao Paulo (UNESP).

.

Edelton Gloeden i Henrique Pinto.

.
Quasi bé es podria dir que Favio Zanon es un guitarrista europeu doncs a viscut 12 anys a Londres i posteriorment, durant quatre anys, hi ha estat llargues temporades. I és també aquesta llarga estança, la que el projecta com a concertista a nivell internacional.

En l'entrevista que li fa Adriana Tessier (agost 2006. Traducció de José Mari Bailo a http://guitarra.artelinkado.com/guitarra/entrevistazanon.htm) diu que, de fet, li va costar molt menys ser reconegut a Londres que a Sao Paulo. A Londres va estudiar en la Royal Academy of Music i és on va trobar, tal com diu a l'entrevista, la seva pròpia visió musical. Aquest cosmopolitisme de Favio Zanon a col·laborat a fer-ne d'ell un dels millors divulgadors actuals de la guitarra i de la seva història. En les seves pàgines web trobareu tots els seus programes de radio, d'una hora cadascun (més de 150 hores), on podreu escoltar guitarra pels descosits i conèixer tot el concertisme del segle XX i per on van els trets avui dia:

26 programes dedicats al arte do violao (art de la guitarra): http://aadv.home.comcast.net/~aadv/
El seu blog amb tots els links: http://vcfz.blogspot.com/
13 programes dedicats a la guitarra en Espanya: http://vcfz.blogspot.com/2006/03/ndice-o-violo-espanhol.html
Sèrie de programes en curs (118 realitzats) : http://vcfz.blogspot.com/2006/12/ndice-o-violo-brasileiro.html

En la mencionada entrevista feta per Adriana Tessier trobo dues preguntes molt remarcables:

¿Cuando tocas te sientes "simplemente" un intérprete o "profundamente" un intérprete?
No sé cómo contestar a eso. Tan sólo puedo decir que, como intérprete, la relación con la música comienza con una fuerte afinidad con el contenido emocional y estructural de la pieza. Una vez que esa relación está establecida, intento entender mejor qué es a lo que le he tomado afecto. Eso implica desmenuzar la obra igual que un niño lo hace con una radio o un juguete y finalmente, la interpretación es re-ensamblar todas las piezas de nuevo juntas. Actuar no es mostrarme a mí mismo al público, sino el modo en que ese objeto funciona después de que lo he reconstruido.
De acuerdo a esa manera de razonar, la inmersión profunda se hace durante el proceso de preparación. La actuación, más que una actividad intelectual, es simplemente la emersión después de bucear en las profundidades.
Una última cosa: interpretar es, para mí, crear todas las condiciones para que el subconsciente del artista eclosione durante la actuación. Paradójicamente, uno sólo puede hacer eso a través de un proceso racional y artesanal.

¿Crees que desde un punto de vista tanto cualitativo como cuantitativo, el público de la guitarra está creciendo?
Creo que eso varía mucho de un lugar a otro, de un marco a otro. De lo que sí me siento bastante seguro es de que la guitarra actual, incluso sin tener la misma audiencia que tenía hace treinta o cuarenta años, no volverá a ser un caso especial. Es un instrumento que posee una literatura, una pedagogía y una difusión institucional y profesional. Muchos quizá sientan nostalgia de lo que tendría de acontecimiento un concierto de Segovia en la década de 1950 ó 1960, actuaciones que debieron de ser formidables. Pero la guitarra ya no es un show de una sola persona y la buena noticia es que hoy hay excelentes guitarristas que pueden vivir de su trabajo y que tienen un elenco de seguidores bastante amplio: un público con una visión mucho más clara de lo que desea escuchar.
Estamos siempre en la disputa entre el deseo de llevar la guitarra a la primera fila de la música clásica y la realidad de una audiencia muy específica que se encuentra mayoritariamente en los festivales de guitarra y en las sociedades guitarrísticas.
De hecho, el público filarmónico nos necesita muy poco. Mucho de lo que tocamos no es para nada mayoritario, aunque apelemos a las grandes obras del siglo XX. Para ellos, la guitarra es un instrumento increíblemente agradable de escuchar, un mediador que puede mostrarles algo de música desconocida por primera vez, o hacer un envoltorio perfecto para áreas muy específicas del repertorio del pasado.
Como no creo en lo mayoritario y encuentro bastante patética esta obsesión neurótica por las mismas trescientas obras de veinte compositores, estoy firmemente convencido de que ese rol de mediador es lo que la guitarra mejor hace.
Hoy en día, los guitarristas tienden a descuidar los puntos fuertes de su repertorio. Si no tenemos una idea muy clara de en qué consisten y de la verdadera dimensión de su valía, es imposible pretender imponérselo a ningún público. Parece no haber un acuerdo acerca de cuáles son nuestras obras de referencia. Se podría sugerir que es el resultado de una cultura musical que comenzó con el pop. Se ha creado un hábito que consiste en desarrollar un interés superficial por la siguiente moda siempre y cuando ésta no suponga un reto.

Les seves afinitats com a intèrpret l'inclinen cap a la música seriosa; dels compositors antics: Dowland, Scarlatti, Giuliani; dels brasilenys: Villalobos, Mignone o Nobre; dels estils del segle XX i actuals està més proper de la música "densa" que de les "miniatures ètniques".

Escolteu Fabio Zanon al YouTube: http://es.youtube.com/watch?v=p-eLTXgmo_8

Curs de guitarra al Cortijo de Cabriñana

2008-04-08T12:07:00.000+02:00

M'ha arribat l'anunci d'un curs de cap de setmana molt interessant: una iniciativa original pel format i les dates. Divendres, dissabte i diumenge (9 - 11 de maig) a un alberg rural de Córdoba - Cortijo Cabriñana - amb els mestres Tito Ballesteros i Javier Riba.

Més informació aquí: http://guitarra.artelinkado.com/foros/showthread.php?p=46771#post46771
Inscripcions aquí: http://www.cortijocabrinana.com/albergue_rural/localizacion.html

Guitarrista de la setmana (4): Alvaro Pierri

2008-04-05T18:28:00.000+02:00

Estimades i estimats lectors meus i visitants del blog, avui escric d’un mestre que vaig conèixer l’estiu passat (2007) i em va ensenyar una cosa molt important: l’empatia. És l’intèrpret de guitarra amb més carisma que conec. Allò que l’importa més que res és crear una comunitat de sentiments entre el compositor, els oients i ell com a executant: de seguida cau simpàtic i en crea la complicitat necessària. Això, sumat a la seva tècnica, sensibilitat i erudició musical, fan d’Avaro Pierri una de les primeres figures actuals de la guitarra.

.

.

Aquestes fotos les vaig fer a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, campus assolellat, ple de palmeres i tranquil al juliol, lloc incomparable per aquest curs de master que ja fa 10 anys s'imparteix a Elx en el Festival de guitarra gestionat per la societat AGMA (http://www.agmusicabierta.com/). Aquí vam aprendre la seva manera de fer, la seva amabilitat i discretes precisions acompanyades d’un gran coneixement de les peces musicals treballades. En Ramon Dordal, un altre guitarrista (de Vich) que feia el master, em deia: “per a mi és el professor més complet, és el Da Vinci de la guitarra, cada any vaig als seus masters, als d’aquí i als de Torroella de Montgrí”. L’Alvaro Pierri val per a la pedagogia, ho demostra la quantitat d’entitats que el sol·liciten a l’estiu per a fer masters: a Torroella de Montgrí en fa un des del 1987. A Espanya, a més de Elx, n’ha fet a Barcelona, Madrid, Sevilla, Córdoba, Màlaga i Zarautz; i arreu del món n’ha fet o en fa regularment al New York Manhattan Masters, a París, Bordeaux, Sao Paulo, Montevideo, Oxford, Montreal, Kopenhagen, Viena, Berlín, Mozarteum de Salzburg, Roma, Amsterdam, Helsinki, Hong Kong, Tokyo, Osaka ... i encara me'n deixo.
Però on realment desenvolupa la seva tasca pedagògica com a professor titular és a la prestigiosa Acadèmia de Viena (University of Music and Performing Arts) i a la Université du Québec a Montréal. Allí al Canadà és on viu i, segons ens comentava en les xerrades de cafè, s’ha comprat la casa.

Estic fent una petita semblança d’Alvaro Pierri i sento que encara no he entrat en matèria; el plat fort està per venir: la trajectòria concertística. Com podeu veure a les fotos, fou en el claustre de la biblioteca Sant Josep d’Elx on l’Alvaro va fer el seu concert i ens va mostrar la seva empatia.

Foto de l’esquerra: el claustre amb el pou al mig, les espelmes enceses i la gent ja asseguda esperant que comenci el concert. Fixeu-vos que encara es de dia
Foto del mig: l’Alvaro Pierri tocant. Ja s’ha fet fosc.
Foto de la dreta: a la plaça de a fora la biblioteca durant la mitja part. Amb el clima agradable de l’estiu la gent xerra, comenta l’audició o bé fuma i es pren un refresc. Mireu l’església que hi ha adossada a la dreta: allí hi ha una petita capella plena de flors i sempre plena de gent pregant. Si amplieu la foto veureu un home assegut al banc al costat del fanal que es porta les mans al cap: és el gran compositor i guitarrista Carlo Domeniconi, el qual també va fer un concert i va oferir un master sobre les seves obres.

Mireu i escolteu aquest video del YouTube: http://mx.youtube.com/watch?v=kU8Gmt2dVkw&feature=related Alvaro Pierri interpreta "El último canto" d'Agustín Barrios en el programa La guitarra i sus intérpretes realitzat a Montevideo (la ciutat de la foto).

Guitarrista d’Uruguai, va néixer l’any 1952 a Montevideo en una família de músics. Als cinc anys començà a estudiar guitarra amb la seva tia Olga Pierri i als 11 va guanyar el concurs internacional de guitarra de Buenos Aires. Ja en el Conservatori, i en el Instituto Nacional de Musicología de la Universidad del Uruguay, estudià amb els que haurien de ser els seus principals mestres: el creador de la moderna tècnica guitarrística Abel Carlevaro i amb el compositor Guido Santorsola.
.
Sobre les seves gravacions discogràfiques he fet aquest recull:

Mireu més vídeos d'Alvaro Pierri en l'apartat d'abaix del blog.

És molt interessant el que toca un recull d'obres de Leo Brower, passada la meitat de la gravació apareixen Leo Brower i Barbosa Lima que resulta que estaven escoltant asseguts al seu costat. Fixeu-vos en la "pelada" que te la tapa de la guitarra. El guia de la trobada és Andrés Amaro: guitarrista, col·leccionista de guitarres i creador del programa mencionat més a dalt.

Espero que us hagi agradat aquest petit reportatge.

Fins la setmana que ve. Escriuré sobre Fabio Zanon un altre guitarrista brasileny que ha fet programes per a la radio i la televisió sobre guitarristes i història de la guitarra.

Concert de Jaume Torrent al Palau

2008-03-31T15:19:00.000+02:00

.
CONCERT DE TARDA AL PALAU
31/03/2008 - 19:00 Sala de Concerts
.
ORQUESTRA NACIONAL CLÀSSICA D'ANDORRA
JAUME TORRENT, guitarra
SALVADOR BROTONS, director
.
Programa:
WAGNER: Idil·li de Sigfrid
VILLA-LOBOS: Concert per a guitarra i orquestra
MENDELSSOHN: Simfonia núm. 5, 'Reforma'
.
Organitza i patrocina:
FUNDACIÓ ORFEÓ CATALÀ - PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
MINISTERIO DE CULTURA
INSTITUTO NACIONAL DE LAS ARTES ESCÉNICAS Y DE LA MÚSICA
FUNDACIÓ AGRUPACIÓ MÚTUA

Guitarrista de la setmana (3): Jean-Pierre Jumez

2008-03-29T17:10:00.002+01:00

.
Heus aquí un guitarrista viatger, periodista i poeta. Ha donat la volta al món amb la seva guitarra i ha tocat en 200 països: un rècord guinness!
En la seva web podeu llegir el llibre que ha escrit dels seus viatges. Molt divertit, no us ho perdeu: http://www.jumez.com/html/livre.html#down
A portat amb la guitarra una vida d’aventures i, després de ser un concertista consagrat, es dedica al periodisme escrivint als diaris ho fent reportatges per al la televisió francesa. També ha creat una web internacional de traducció.
.

Al Brasil, Jumez tocant amb el compositor Antonio Lauro.
.
Seis por Derecho (Antonio Lauro)..écoutez au format MP3
(del seu disc Les couleurs de la guitarre 2: http://www.jumez.com/index.html)
Légende de l'Amazonie (Villa-Lobos)...écoutez au format MP3
(del seu disc Recital de la guitare classique: http://www.jumez.com/index.html)
.
Va néixer a Hesidin prop de Calais. Abandonà una brillant carrera esportiva per dedicar-se a la música i va fer els estudis a França, Estats Units i Itàlia. Completà els estudis a la famosa Acadèmia Santa Cecília de Roma amb els cursos de direcció d’orquestra amb GianLuigi Gelmetti i música ètnica amb Nataletti.
.
En la seva carrera professional es remarcable:

Que ha tocat en les sales més prestigioses com el Carnegie Hall, la sala Txaikovski de Moscú o les sales Playel i Gaveau de París.
.

.
Que ha fet escoltar noves obres de compositors com Jolivet, Auric o Claude Bolling així com músiques de la diversitat de cultures que ha freqüentat: russes, asiàtiques, africanes i latino americanes. En aquesta foto el tenim amb Claude Bolling interpretant el Concert per a Guitare Classique i Trio de Jazz :
.

Que fou un dels primers artistes en actuar a la Xina comunista en 1977 i fer classes de guitarra a Pequín.
.

.
Que també a enregistrat una pila de discos, per exemple:
.

Fragments del seu llibre:

Dels seus viatges per l'Índia:
Imperturbables, les voyageurs comprennent. Ils descendent un par un, car aucun n'est en règle. C'est donc dans un wagon vide que je fais le voyage. Enfin, presque vide : un autre voyageur a payé sa place. C'est un Français, Patrick Moutal. Issu d'une grande famille lyonnaise, il est guitariste de formation et a décidé de s'initier au sitar indien. Il va rejoindre son "ustad", son maître, à l'université de Bénarès où il réside déjà depuis plusieurs années. Il y habite une pièce située au bord du Gange, dormant à même le sol. Patrick respire la joie de vivre.
Il refuse néanmoins de licher ma gourde, pourtant mieux garnie qu'au Népal.
- J'adore le whisky, mais faire des études musicales implique des renoncements, you know.
- Mais personne ne le verra ni le saura !
- Atcha ! Mais mon spirit est orienté vers l'étude totale, complète immersion. Quand j'aurai mon degré, d'ici 5 ou 6 ans, je serai libre et pourrai mener ma vie et ma musique à ma guise. Mais ici, on stipule que j'ai ce que je désire. Pourquoi m'enivrer quand j'ai toute satisfaction ?
- Bon, d'accord pour du whisky. Mais toi, un Lyonnais, tu refuserais un verre de Pommard ?
- Atcha, l'ustad est quand même un homme tolérant lorsqu'un enjeu vital est en cause !
- Dis-moi, la technique du sitar ressemble-t-elle à celle de la guitare ?
- Ici, la technique n'est pas la priorité. Le fond doit primer la forme, alors qu'en Occident, on fait souvent passer le superflu avant le nécessaire. En Europe, enseigne l'imparfait du subjonctif aux enfants, mais on oublie de leur inculquer toute notion de générosité. Ici, on vise avant tout l'émotion. On en démonte le mécanisme, on l'analyse, on l'explore. Tiens, voici un raga..
Mon compagnon déballe son sitar et se met en position du lotus, à même le sol.
- Voici un rag du matin. Je mets d'abord en valeur chaque note de la gamme, ici pentatonique. Je prends la première et je tourne autour, tel un hypnotiseur qui balance son doigt devant les yeux de sa proie. Tu sens les périphrases que j'improvise autour de cette base ? Je vais ainsi t'imprégner de mes cinq notes. Maintenant, c'est le tour de la gamme, que je vais m'attacher à te faire assimiler, en faisant intervenir les shrutis...
- Les quoi ?
- I don't know comment t'expliquer. Ce sont des mini-intervalles qui ont un rôle de soutien. C'est qu'il faut pouvoir retrouver toutes les nuances du chant, qui sert de modèle à toute musique, ici. Voici par exemple le...
- ...non, non, poursuis ton développement !
- Atcha ! Tu es déjà pris, very good ! Passons maintenant au thème. Tu le saisis ?
- Atcha !

- Atcha; Maintenant, il faut le rythmiser. C'est ici qu'interviendrait un joueur de tabla, exposant la structure à douze temps. Nous voici maintenant au cœur de la musique, complexe mais contrôlée. Le rythme s'intensifie, puis c'est le paroxysme. Pris dans ces filets, on atteint un éréthisme crazy. Tu sens, tu sens ? Et puis, petit à petit, il faut revenir à notre bas-monde, avec précaution, pour ne pas manquer l'atterrissage. A la fin, la musique est assouvie.
- J'ai compris. mais comment appréhender tout cela au premier coup d'oreille ?
- Mais cela, my dear, c'est tout le problème de l'éducation dans l'art. Peu de gens reçoivent l'enseignement ad hoc, même ici, et peu nombreux sont ceux qui peuvent espérer tirer tout le plaisir de la musique. Mais ils peuvent être excited par d'autres éléments : virtuosité, timbres ou, pour les Américains, fantasmes orientaux. Ah, voici une station ! J'ai faim, descendons !
Nous achetons une sorte de sandwich de chappati*. Une femme nous aborde, demandant la charité. Je lui tends la moitié de mon repas. D'un air dédaigneux, elle décline car ce qu'elle veut, c'est de l'argent. Mais une énorme buse qui était juchée sur un poteau biscornu fond sur nous et emporte mon déjeuner dans ses serres.
Lorsque nous remontons, le wagon est de nouveau pris d'assaut. Nous terminons simplement le voyage sur le toit.
- Je te quitterai au prochain arrêt, Monghyr, où je changerai pour Bénarès. Qui sait combien de temps j'y resterai ? Tant de choses à apprendre de ceux qui m'ont précédé !
- Mais comment un Occidental peut-il prétendre égaler ces artistes qui provoquent ton admiration et ton renoncement ?
- Ici, l'artiste est au service de l'art, c'est à dire l'inverse de l'Occident où l'on signe aujourd'hui les cathédrales. De ce fait, en Europe, on progresse en ligne brisée. Les successeurs d'un maître préfèrent baisser les bras et aborder d'autres voies, évoluant davantage par révolutions que par évolution. On arrive même à discerner des cycles. On part d'une forme primitive qui fait grincer l'homme cultivé (jazz, rock, disco...); puis les choses s'affinent et enfin, on "classicise". A ce stade la génération suivante ne peut prendre... le train en marche, et un nouveau cycle démarre.
- En somme, c'est la querelle des anciens et des modernes.
- Atcha, on ne se baigne jamais deux fois dans le même fleuve, mais ici, on vit dans la continuité. On ne discute pas la tradition. Même un artiste insurpassable ne décourage pas la postérité. On attendra simplement un siècle ou deux avant de faire mieux.
- Mais j'ai vu des guitares, ci et là ?
- Des jeunes veulent d'initier à l'Occident à peu de frais. Le problème est géographique, pas historique.
Deux ou trois ans plus tard, je donnerai le premier concert de guitare de mémoire de Bénarésien. Patrick, toujours aussi enjoué, y aura acquis une telle notoriété qu'il donnera de nombreux concerts à travers toute l'Inde, parcours étonnant pour un bourgeois lyonnais. Plus tard encore, c'est à Paris que je le retrouverai, professeur de musique indienne au Conservatoire de Paris. Atcha .

Dels seus viatges a la Xina:

En 1987, bombardé par une série de télex et de messages, je me rends à un festival de guitare organisé dans la ville de Zhuhaï, en face de Macao. située dans une zone-tampon entre la Chine et ses riches voisins. L'accueil dépasse alors l'imagination. Que ce soit dans la rue ou à l'hôtel, je me trouve assailli d'admirateurs. Ma perplexité s'accroît lorsqu'on m'explique que ce festival a été organisé en mon honneur, que 800 guitaristes sont venus de toute la Chine pour y participer, et que certains ont même mis 6 jours en train pour venir. Les caméras de télévision sont partout. La ville est hérissée de guitares.
- Vous savez, les choses ont changé depuis votre dernière venue, me dit Xing-Liang, ma jeune virtuose du p'i-p'a, devenue aujourd'hui professionnelle. Devant le boom de la guitare en Chine, notre télévision a été prise de court. La seule archive dont elle dispose, c'est l'émission de 60 minutes que vous avez enregistrée en 1983. Il l'ont donc diffusée pratiquement chaque mois depuis cette époque. Vous êtes presque aussi connu que notre président !

...

Alors, j'ai compris : ce que j'avais apporté en Chine, ce n'était pas vraiment la guitare, mais ce qu'elle représentait pour ces jeunes, c'est-à dire l'Occident. Brandir une guitare, c'était afficher son libéralisme. Sur la place Tien an Meng, envahie d'une marée constellée d'éclisses vernies, chaque guitare est un bulletin de vote; chaque corde est une cartouche. Dommage que l'on ait exécuté nombre de ces exécutants.

Guitarrista de la setmana (2): Jaume Torrent

2008-03-22T12:15:00.000+01:00

.
L'última notícia que tinc del que va ser director del Conservatori del Liceu es aquesta que he recollit en un diari virtual d'Oviedo:
.

.
Vaig estudiar el grau superior de guitarra amb Jaume Torrent en la segona meitat dels 80. En aquell temps ell estava componen les seves Sonates Romàntiques, recordo que un dia em va dir: “mira, aquesta l’he compost en una setmana”. Doncs sí, una de les seves preocupacions com a compositor en aquell temps era ampliar el repertori guitarrístic amb música d’estil romàntic; i, a partir d’ella, escriure música per a la guitarra en totes les tonalitats (per exemple les 24 Fantasies Romàntiques en tots els tons), la qual cosa no s’havia fet fins a les hores. Però no era aquest l’únic estil en que componia: era sorprenent veure que al mateix temps feia altres partitures amb un estil molt diferent, abstracte i contemporani.

Escolteu un fragment de la Fantasia Romàntica núm. 5 en Re major (dedicada a Joaquima de Genover vídua de Tarragó): http://www.box.net/shared/z1b4shwmcc
Un altre record que tinc d’aquells dies, potser el més singular, és el dinar casolà al qual la meva mare el va convidar junt amb la Joaquima de Genover vídua de Tarragó. La Quima Tarragó fou també professora meva durant dos anys i, des que visc a Figueres, de tant en tant ens hem anat trobant casualment. No dic això perquè sí: primer, perquè Graciano Tarragó fou el mestre de Torrent; i segon, perquè Jaume Torrent em feia la classe en una petita aula-estudi que tenia muntada en el pis de la Quima Tarragó al carrer Manigua de Barcelona. Aquesta foto de'n Jaume està feta en la sala gran d'aquest pis on van fer-se tantes classes i recitals; en la biblioteca que es veu al fons estan els llibres, partitures i records del mestre Tarragó.
.

.
En els últims anys, Jaume Torrent s’ha dedicat més intensament a la composició i ha escrit per a guitarra i orquestra (fins i tot simfònica): la seva preocupació ha estat aconseguir una potència sonora de la guitarra, no aconseguida per d’altres guitarristes, la qual pogués enfrontar-se a grans auditoris i pogués dialogar amb facilitat amb la gran orquestra. I tot això sense amplificació elèctrica.

L’últim concert que vaig anar, fa poc, fou al monestir de Sant Pere de Roda. En aquella ocasió va oferir un recital monogràfic del gran compositor i guitarrista català Ferran Sor, comentant-ne la vida i la obra - i al qual i va assistir el director del Museu d'Història de Cataluña, Jaume Sobrequés.

Jaume Torrent i Rius va nèixer a Barcelona el 1953 però els seus pares són de Juneda, Les Garrigues (Lleida). Per això, en unes vacances a La Seu d’Urgell que vaig passar amb la meva dona i els meus fills, Georgina i Ireneu, vaig quedar complagut de trobar en una revista lleidatana aquest reportatge de la foto de a dalt sobre Jaume Torrent (curiosament a la pàgina del darrera n’hi havia un sobre un altre lleidatà – Marc Parrot, El Chaval de la Peca -, el qual per aquelles dates feia poc que havia actuat en els programes d’Andreu Buenafuente).
.
Podeu saber-ne més clicant en aquestes webs:
http://www.jaumetorrent.com/
http://www.arrakis.es/~dedeo/04c-torrent.htm
http://www.accompositors.com/compositores-curriculum.php?idComp=141
http://www.hispaniaclasica.com/Artistas/Torrent_Jaume_cast_06.htm

Dos fets importants que he oblidat d'apuntar en aquesta petita biografia són:
Actualment dirigeix l'Aula Miquel Llobet de guitarra a l'acadèmia Enric Granados/Marshall de Barcelona.
Fou membre fundador i intèrpret del Quartet Tarragó.

Què són els estudis de postgrau?

2008-03-21T21:23:00.000+01:00

Són estudis que es fan després d’obtenir el títol superior.

Suposem que ja has fet el grau elemental i el grau professional; a més ja has passat amb èxit els quatre cursos del grau superior a l’Esmuc, al Liceu, a l'Escola Luthier o en un altre conservatori que faci grau superior… Be, doncs encara tens ofertes educatives que poden ajudar-te a millorar com a educador, professional i/o concertista de guitarra: els masters i els cursos de postgrau.

Si bé els masters són cursos breus d’una o dues setmanes fets - generalment a l’estiu – amb un concertista de renom; els cursos de postgrau ofereixen un programa sistemàtic per a la consecució d’uns objectius. Per exemple el curs de postgrau de l’ Escola d'Arts Musicals Luthier dura dos anys i busca els següents objectius:

Orientar als alumnes en la consolidació de la seva independència musical i creativitat.
Treballar un ampli repertori solista i de cambra seleccionat en la diversitat d’estils i èpoques de la història de la música.
Desenvolupar l’actitud del músic a dalt de l’escenari.

Aquesta escola avalua els guitarristes del curs a través dels recitals trimestrals (de 20 a 40 minuts cadascun) que s’han de fer en el transcurs dels dos anys, i finalment l’èxit és coronat amb:

Un Títol oficialment reconegut i atorgat per la Universitat Ramon Llull
Un diploma privat de L’escola Luthier d’arts musicals.

Tant els masters d’estiu com els cursos de postgrau serveixen també per omplir el currículum del guitarrista (això que s’escriu en els programes dels concerts), juntament amb els guardons obtinguts en els festivals de guitarra, dels quals penso escriure un altre dia.
( Per cert, com que n’hi ha tants de festivals, seran benvingudes totes les informacions que podeu donar-me; si teniu alguna notícia de concursos o festivals de guitarra escriviu-me clicant més a baix, on diu “clica aquí i fes un comentari”. També em podeu escriure al meu email).

Un altre centre que ofereix estudis de postgrau és el Conservatori del Liceu. En la seva pàgina web està escrit:

Per tal de garantir i desenvolupar la formació integral i oferir tant als estudiants com als professionals de la música la possibilitat de perfeccionar-se i respondre així a les necessitats d'especialització que demana la realitat professional actual, el Conservatori Superior de Música del Liceu obre un capítol de Cursos de Postgrau i Perfeccionament, amb els professors instrumentistes del centre.

A l’Escola d'Arts Musicals Luthier el curs de postgrau actualment està a càrrec d'aquests prestigiosos guitarristes:

Arnaldur Arnarson:

Sadahiro Otani:

Xavier Coll:

Els professors de postgrau del Conservatori del Liceu, també grans concertistes:

Guillem Pérez-Quer

Sergi Vicente

Mireu aquest exemple de com s’anuncien els recitals trimestrals de Escola d'Arts Musicals Luthier:

RECITALS DE POSTGRAU I MÀSTER
DIJOUS 27 DE MARÇ 2008 A LES 20.30h: Recital de guitarra a càrrec de l'alumne de postgrau Suk-Woo Lee (Corea). Lloc: Auditori Escola Luthier
DIUMENGE 30 DE MARÇ 2008: Recital de guitarra a càrrec de l'alumne de postgrau Carlo Doneddu (Itàlia). Lloc: Església de Sant Gaietà
DIMECRES 26 DE MARÇ A LES 12h: Recital de cant a càrrec de l'alumne de postgrau Gi Kuk Park (Corea) amb la pianista Viviana Salisi.
DIMECRES 26 DE MARÇ A LES 20h: Recital de violoncel a càrrec de l'alumna de postgrau Paula Hernández (Illes Canàries) amb la pianista Yolande Wrigley.

El programa de postgrau es va iniciar l'any 1994 com a diploma privat de l'escola i des de l'any 2002 l'Escola Luthier ofereix, en conveni amb la Facultat de Psicologia, Ciènces de l'Educació i de l'Esport Blanquerna, el primer títol de postgrau en interpretació musical oficialment reconegut a Espanya, atorgat per la Universitat Ramón Llull en les especialitats de Guitarra, Piano, Violí, Viola, Violoncel, Contrabaix, Flauta travessera, Oboè, Clarinet, Saxo i Cant.Quasi tots els alumnes graduats del departament de postgrau han aconseguit premis en concursos internacionals i han guanyat oposicions en diversos conservatoris.

Què pots estudiar a l'ESMUC?

2008-03-18T10:32:00.000+01:00

Aquesta foto, extreta de la Wikipedia, mostra l' Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC).

Tal i com llegim en aquesta web i també en la de la pròpia escola, és un centre oficial creat l'any 2001, situat a l'edifici de l'Auditori de Barcelona. I és en l'actualitat, l'única institució sustentada amb fons públics on es poden cursar estudis superiors de música a Catalunya. El Liceu, on també es poden estudiar, és de titularitat privada.

Alguns dels principals objectius del seu projecte educatiu són:

Que no hi hagi cap mena de jerarquització ni entre els diferents estils ni entre les diferents professions.
Que es formi com un microcosmos musical en el qual es reprodueixen situacions de col•laboració com les que cal que es donin en la realitat.
Fer de l’emuc el vèrtex de la piràmide de l’educació musical a Catalunya de la qual també formen part les escoles de música i els conservatoris.
Fer de l’esmuc un centre innovador i obert a la societat en el qual conflueixen de manera productiva la creació, la producció, la investigació i la docència.

Les titulacions que poden obtenir-se són:

Jazz i música moderna
Música antiga
Música clàssica i contemporània
Música tradicional
Teoria i composició
Direcció
Musicologia
Pedagogia
Sonologia

Organització dels departaments

.
Si vols fer el grau superior de guitarra clàssica has de triar l'opció tres de la llista de més a dalt: musica clàssica i contemporània. Els estudis de música clàssica i contemporània de l’ESMUC estan organitzats en dos departaments: el d’Instruments Orquestrals i el d’Instruments no Orquestrals (que inclou el cant).

Aquests dos departaments organitzen els estudis de les titulacions superiors i també tot un seguit d’activitats:

concerts del professorat
concerts de conjunts de l’Escola
seminaris
tallers
classes magistrals

(Consulta els programes en aquest blog: http://www.esmuc-pfc.blogspot.com/)

Aquestes activitats estan relacionades amb els estudis que es fan en els departaments de música clàssica i contemporània i són obertes al públic en general. El blog que podeu clicar més a dalt està especialitzat en els projectes de fi de carrera (pfc).
.
A més dels estudis oficials encaminats a l'obtenció del títol superior, hi ha una oferta de cursos d’especialització per a aquelles persones que desitgen aprofundir en aspectes vinculats a l'àmbit d’aquests departaments; això és el que podriem dir-ne cursos de postgrau.

Plans d'estudi

Els estudis del grau superior de guitarra - com tots els de música clàssica i contemporània -consten de 300 crèdits a cursar en 4 anys. Les assignatures estan dividides en:

Troncals: assignatures comunes a tots els àmbits, incloent-hi el projecte final.

Específiques obligatòries: assignatures d’interpretació instrumental i vocal, anàlisi, tècniques i estils.
Específiques optatives: conjunt vocal o instrumental i assignatures vinculades a altres departaments i estils musicals.
Assignatures de lliure elecció: ofertes pels diferents departaments.

Objectius docents

Així ho llegim en la seva web, la qual podeu consultar clicant al final del blog:

Formar professionals altament qualificats en l’àmbit de la interpretació i la pedagogia dels instruments de la música clàssica i contemporània, coneixedors de la diversitat de possibilitats al seu abast, posseïdors d’un llenguatge i una estètica propis i preparats per treballar amb aquells formats, mitjans, gèneres i contextos més necessaris i habituals a l’hora de satisfer les demandes laborals i professionals del nostre temps.

Quants anys dura la carrera de guitarra?

2008-03-17T20:18:00.000+01:00

Una pregunta que em feu sovint durant la classe de guitarra és: ¿quants cursos hi ha de guitarra? I sovint haig d’explicar que no és el mateix el nombre de cursos que els anys necessaris per a passar-los.
Com aquesta pregunta es pot contestar molt extensament, he decidit començar apuntant primer quants cursos és poden fer.

El pla d’estudis actual estableix una divisió dels estudis en tres etapes: grau elemental, grau professional i grau superior. Els cursos que ofereixen els centres per superar-los són aquests:

Si heu arribat fins aquí em sembla que ja teniu clara la resposta; amb la simple operació de sumar s’evidencia que hi ha 14 cursos. El que us cal tenir clar és que no és obligatori aprovar-los formalment tots. Els conservatoris permeten entrar directament a qualsevol curs mitjançant la superació d’una prova d’accés.
Si tenim en compte que el primer curs es comença, per regla general, als 8 anys; ens trobem que aquell estudiant que va fent curs rera curs obté el títol de grau superior als 22 anys. No sempre és així doncs molts poden saltar-se cursos gràcies a les proves d’accés.

Ara, per si de cas voleu saber alguns detalls més us copio alguns fragments extrets de les webs dels conservatoris Isaac Albéniz, Liceu i Municipal de BCN. I si voleu buscar més coses vosaltres mateixos podeu consultar els links que hi ha cap al final del blog.

El grau elemental en el Conservatori Isaac Albéniz de Girona:
.

El grau mitjà (grau professional) en el Conservatori Isaac Albéniz de Girona:
.
Aquest conservatori ofereix dues opcions: 1, fer el grau professional reglat; 2, fer el grau professional no reglat. Els cursos no reglats també serveixen per a preparar proves d’accés a cursos reglats. Copio la descripció que fa el conservatori del grau reglat i el grau no reglat:

.
El grau professional en el Conservatori Municipal de Barcelona:

S'estudia en aquest edifici del carrer Bruch:

.
.

Descripció del grau professional al Conservatori del Liceu de BCN:

El grau professional s'estudia en aquest edifici de la plaça Urquinaona de Barcelona.

Descripció del grau superior al Conservatori del Liceu de BCN: .

En canvi, el grau superior s'estudia en l'edifici de la Rambla, on també hi ha el Gran Teatre del Liceu.

El grau superior a l'ESMUC :

A Barcelona també es pot estudiar el grau superior en aquest centre de titularitat pública. Llegiu la seva descripció en l'article que l'hi dedico especialment.

.
El grau superior a l'Escola Luthier de Barcelona:

Aquesta escola és un dels centres més prestigiosos per estudiar guitarra, per això acull estudiants avançats de tot el món. Ho prova la quantitat de professors de guitarra que té: Arnaldur Arnarson, Núria Cervantes, Xavier Coll, Sadahiro Otani, Fernando Rodríguez, Gustavo Them, José Uribe. I també pels concertistes internacionals de primera fila que porta a fer classes magistrals a les seves aules:

Manuel Barrueco, guitarra; Robert Clancy, llaüt i guitarra; Joaquín Clerch, guitarra; Zoran Dukic, guitarra; Oscar Ghiglia, guitarra; Hubert Käppel, guitarra; Rolf Lislevand, llaüt i guitarra; Carlo Marchione, guitarra; José Miguel Moreno, llaüt i guitarra; Thomas Müller-Pering, guitarra; Ignacio Rodés, guitarra; David Russell guitarra; Hopkinson Smith, llaüt i guitarra; Marco Socías, guitarra; Marco Tamayo guitarra; José Tomás, guitarra; Carles Trepat, guitarra.

Mireu més informació d'aquesta escola en l'article titulat Els cursos de postgrau i a la seva pàgina web.

Guitarrista de la setmana (1): Bill Kanengiser

2008-03-15T18:31:00.000+01:00

William Kanengiser

Va néixer a Orange, New Jersey (Estats Units), i estudià a la University of Southern California. Els seus mestres principals foren Malcolm Hamilton, Pepe Romero i James F. Smith.

Com a membre fundador del Los Angeles Guitar Quartet, ha fet gires a través tot Nord Amèrica, Àsia i Europa, i ha gravat per a les discogràfiques GHA, Delos i Sony Classical. Escolteu aquest quartet en els links del final d'aquest blog (Audicions YouTube); a mi m'agrada molt Icarus by Ralph Towner arranjada per Kanengiser.

Ha ampliat el repertori de guitarra amb arranjaments de Mozart, Handel i Bartok; i ha explorat la música de l'Est d'Europa i del Carib.

Com a solista ha interpretat amb pràcticament totes les orquestres de les ciutats importants americanes des del Carnegie Hall de New York fins al Herbst Theater de San Francisco, així com també a través del Canadà, Europa i Àsia.

Va arranjar la Sonata in LA major (que conté el “Rondo Alla Turka”), la qual va preparar per a la pel·lícula Crossroads de Columbia Pictures. En aquella ocasió va interpretar la Marxa Turca doblant al protagonista Ralph Macchio. Podeu escoltar aquesta peça clicant en la secció Audicions YouTube del final del blog.

Les seves gravacions com a solista són exclusivament per a la casa GSP. El seu primer CD, Ronda Alla Turka, guanyà un “INDIE” per la millor gravació clàssica. El segon, Echoes from the Old World, està basat en la música tradicional de l'Est d'Europa. El tercer, Caribbean Souvenirs, rau en la música de Méxic i el Carib. El darrer, Classical Cool, del 2003, inclou composicions inspirades en el jazz i arranjaments per a guitarra clàssica.

En 1987 va guanyar el primer premi de la competició Concert Artists Guild; també guanyà el de Toronto (1981) i el de París (1983).

Des de 1983 forma part del professorat de la facultat de guitarra de la USC Thornton School of Music a Los Angeles. Regularment dona masters als conservatoris i als festivals de guitarra de tot el món.

Video Interview de William Kanengiser: About William Kanengiser