Guitarrista de la setmana (4): Alvaro Pierri

.

Estimades i estimats lectors meus i visitants del blog, avui escric d’un mestre que vaig conèixer l’estiu passat (2007) i em va ensenyar una cosa molt important: l’empatia. És l’intèrpret de guitarra amb més carisma que conec. Allò que l’importa més que res és crear una comunitat de sentiments entre el compositor, els oients i ell com a executant: de seguida cau simpàtic i en crea la complicitat necessària. Això, sumat a la seva tècnica, sensibilitat i erudició musical, fan d’Avaro Pierri una de les primeres figures actuals de la guitarra.

.

.


Aquestes fotos les vaig fer a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, campus assolellat, ple de palmeres i tranquil al juliol, lloc incomparable per aquest curs de master que ja fa 10 anys s'imparteix a Elx en el Festival de guitarra gestionat per la societat AGMA (http://www.agmusicabierta.com/). Aquí vam aprendre la seva manera de fer, la seva amabilitat i discretes precisions acompanyades d’un gran coneixement de les peces musicals treballades. En Ramon Dordal, un altre guitarrista (de Vich) que feia el master, em deia: “per a mi és el professor més complet, és el Da Vinci de la guitarra, cada any vaig als seus masters, als d’aquí i als de Torroella de Montgrí”. L’Alvaro Pierri val per a la pedagogia, ho demostra la quantitat d’entitats que el sol·liciten a l’estiu per a fer masters: a Torroella de Montgrí en fa un des del 1987. A Espanya, a més de Elx, n’ha fet a Barcelona, Madrid, Sevilla, Córdoba, Màlaga i Zarautz; i arreu del món n’ha fet o en fa regularment al New York Manhattan Masters, a París, Bordeaux, Sao Paulo, Montevideo, Oxford, Montreal, Kopenhagen, Viena, Berlín, Mozarteum de Salzburg, Roma, Amsterdam, Helsinki, Hong Kong, Tokyo, Osaka ... i encara me'n deixo.
Però on realment desenvolupa la seva tasca pedagògica com a professor titular és a la prestigiosa Acadèmia de Viena (University of Music and Performing Arts) i a la Université du Québec a Montréal. Allí al Canadà és on viu i, segons ens comentava en les xerrades de cafè, s’ha comprat la casa.

Estic fent una petita semblança d’Alvaro Pierri i sento que encara no he entrat en matèria; el plat fort està per venir: la trajectòria concertística. Com podeu veure a les fotos, fou en el claustre de la biblioteca Sant Josep d’Elx on l’Alvaro va fer el seu concert i ens va mostrar la seva empatia.

• Foto de l’esquerra: el claustre amb el pou al mig, les espelmes enceses i la gent ja asseguda esperant que comenci el concert. Fixeu-vos que encara es de dia
  Foto del mig: l’Alvaro Pierri tocant. Ja s’ha fet fosc.
  Foto de la dreta: a la plaça de a fora la biblioteca durant la mitja part. Amb el clima agradable de l’estiu la gent xerra, comenta l’audició o bé fuma i es pren un refresc. Mireu l’església que hi ha adossada a la dreta: allí hi ha una petita capella plena de flors i sempre plena de gent pregant. Si amplieu la foto veureu un home assegut al banc al costat del fanal que es porta les mans al cap: és el gran compositor i guitarrista Carlo Domeniconi, el qual també va fer un concert i va oferir un master sobre les seves obres.

Mireu i escolteu aquest video del YouTube: http://mx.youtube.com/watch?v=kU8Gmt2dVkw&feature=related Alvaro Pierri interpreta "El último canto" d'Agustín Barrios en el programa La guitarra i sus intérpretes realitzat a Montevideo (la ciutat de la foto).

Guitarrista d’Uruguai, va néixer l’any 1952 a Montevideo en una família de músics. Als cinc anys començà a estudiar guitarra amb la seva tia Olga Pierri i als 11 va guanyar el concurs internacional de guitarra de Buenos Aires. Ja en el Conservatori, i en el Instituto Nacional de Musicología de la Universidad del Uruguay, estudià amb els que haurien de ser els seus principals mestres: el creador de la moderna tècnica guitarrística Abel Carlevaro i amb el compositor Guido Santorsola.
.
Sobre les seves gravacions discogràfiques he fet aquest recull:

Mireu més vídeos d'Alvaro Pierri en l'apartat d'abaix del blog.

És molt interessant el que toca un recull d'obres de Leo Brower, passada la meitat de la gravació apareixen Leo Brower i Barbosa Lima que resulta que estaven escoltant asseguts al seu costat. Fixeu-vos en la "pelada" que te la tapa de la guitarra. El guia de la trobada és Andrés Amaro: guitarrista, col·leccionista de guitarres i creador del programa mencionat més a dalt.

.

Espero que us hagi agradat aquest petit reportatge.

.

Fins la setmana que ve. Escriuré sobre Fabio Zanon un altre guitarrista brasileny que ha fet programes per a la radio i la televisió sobre guitarristes i història de la guitarra.