05 de juliol 2013

La guitarra a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi


Us convido a visitar la Reial Acadèmia
de Belles Arts de Sant Jordi. Té un museu
on està tot molt apretadet però de manera
entranyable. Si us ho podeu combinar, us proposo
escoltar aquest concert molt interessant del
Trio Paganini
.







18 de novembre 2011

La nova web de Jaume Torrent




Ivette Montsalvatge, Helena Perez  vda. Montsalvatge, Jordi Codina , Jaume Torrent 22-03-2007

Jaume Torrent ens explica els seus punts de vista sobre la història de la guitarra, la metodologia tècnica i interpretativa que ha desenvolupat o el futur de la guitarra. També podreu llegir algunes de les entrevistes que li han fet i escoltar un tast de la seva música.

A mi el que més m'ha agradat es l'article que escriu sobre el seu mètode pedagògic i també poder conèixer la relació de les obres que ha escrit, alguns títols de les quals, per exemple per a orquestra, són:

GUITARRA i FLAUTA i ORQUESTRA DE CORDES
Califòrnia 2007, Op. 63
B.3546 (Editorial Boileau)

VIOLÍ I GUITARRA Y ORQUESTRA DE CORDES
Paganini in America, Op. 62
B.3503 (Editorial Boileau)

GUITARRA Y ORQUESTRA DE CORDES
Concert per a guitarra y orquestra de cordes, Op.52
(materials de lloguer)
B.3165o (Editorial Boileau)

GUITARRA Y ORQUESTRA SIMFÒNICA
Concert de Rialp, Op. 70
B.3610 (Editorial Boileau)

He trobat interessant també assabentar-me de les obres per a orquestra i guitarra que li han dedicat Xavier Benguerel i Jordi Cervelló, compositor aquest últim que m'agrada molt.

31 de gener 2011

Antonio Francisco Serra

Fou professor de guitarra a París. Dos grans pedagogs de la guitarra flamenca foren alumnes seus: Manuel Granados ( http://www.maestroflamenco.com/web/es/manuel-granados) i Andrés Batista (http://es.wikipedia.org/wiki/Andr%C3%A9s_Batista). Té publicat a l'Editorial Boileau un llibre d'introducció al flamenc molt interessant; conté les peces bàsiques del flamenc tradicional: "Siguiriya, Soleá, Fandango i Bulería". També ha escrit altres obres com aquesta que interpreta Juan Mario Cuellar



12 de desembre 2010

Jaume Torrent estrena concert a Rialp


15 d'agost de 2010

http://www.hispaniaclasica.com/Noticias/Torrent%20Festival%20Vila%20de%20Rialp%20Ago.%202010.pdf

"El concierto consta de tres movimientos y los títulos de cada uno de ellos hacen referencia a destacados lugares geográficos de la comarca: Pic de l'Orri, Valle de Àssua y Río de San Antonio. A pesar de ello, no he pretendido describir programáticamente estos parajes naturales, sino más bien establecer un vínculo analógico entre determinados procesos emotivos que se reflejan en el texto musical y las fuerzas de la naturaleza que emanan de los lugares aludidos... La exploración de las peculiares diferencias sonoras que hay entre la guitarra y la orquesta -tanto desde un punto de vista dinámico como tímbrico- me ha ayudado a enfatizar el sentido dramático que proporciona su enfrentamiento. En el segundo movimiento -calmo assai- este dramatismo se expresa con una contundencia que resulta absolutamente nueva en la escritura guitarrísitica.
El discurso de la guitarra desarrolla diseños motívicos que obligan al guitarrista a buscar soluciones mecánicas nuevas. En este sentido, quiero destacar que en la cadenza del primer movimiento, la guitarra reelabora el tema principal a través de un motivo instrumental inédito en la escritura guitarrística que produce un efecto de polifonía de dimensiones inesperadas.
Jaume Torrent. Junio de 2010."

Vídeo de la cadenza del primer moviment (solista: Jaume Torrent)


http://www.elperiodico.com/es/noticias/gente/20100808/guitarra-sin-limites-jaume-torrent-entrega-rialp/425653.shtml

"En su Concert de Rialp suena «la orquesta a pleno rendimiento» pero también dialoga con su guitarra «con sonoridades más matizadas y sutiles». Una conversación que es posible gracias a su «técnica y experiencia». Torrent demostró que tocando más fuerte no tenía por qué «ensuciarse el sonido», y que «la tensión muscular de manos y brazos no te hace más torpe técnicamente»."

"La génesis de este proyecto empezó el pasado septiembre, cuando los organizadores del Festival de Música de la Vila de Rialp le encargaron una pieza para conmemorar su 10º aniversario. «Y aprovechando que estuve un mes de gira por Estados Unidos, allí empecé a crearla».El resultado dura «entre 28 y 29 minutos, cuando lo habitual son 20», y tiene tres movimientos «que mantienen la tensión de principio a fin», escritos con un lenguaje «que si bien es tonal, tiene características muy personales»."

En aquest link, Torrent interpreta un fragment del segon moviment als matins de TV3:

31 d’agost 2010

Nestor Eidler

Fragment de melodia sefardí que va tocar en l'audició amb poesia i música a la capella de Santa Clara de Castelló d'Empúries el 28 d'agost de 2010

30 de juny 2010

Berta Rojas

Directora artística del festival de guitarra que es fa a Wasington DC http://www.dciberoamericanguitarfestival.org/2010/



29 de juny 2010

Carles Trepat



Carles Trepat és un dels principals guitarristes catalans. Nascut a Lleida començà a estudiar influenciat per l'escola guitarrística d'Emili Pujol, també lleidatà. Als 15 anys va obrir-se a noves tècniques i estudià amb Eduardo Sainz de la Maza a Barcelona. Però el seu mestre principal, amb el qual acabà la carrera, fou José Tomàs (València). Podeu llegir una entrevista molt interessant que li va fer artelinkado:
És una de les millors que he llegit, val la pena.

Blogs de guitarra (1)

Us presento dos blogs de guitarra.


Un quadre de Ezequiel Plaza


Ezequiel Plaza és un pintor Xilè que va nèixer a Santiago en 1892 i va morir en 1947. Tenia una gran habilitat per copçar els trets de la figura humana. Cliqueu en la imatge i fixeu-vos en la mirada de la guitarrista. És una expressió entre divertida i satisfeta: acaba de menjar i tocarà la guitarra? O acaba de tocar i els seus ulls reflecteixen la complaença dels seus admiradors?
Fixeu-vos que ben musculats té els dits de les mans. Podria ser per tocar la guitarra. Però també podria ser que tot fossin elucubracions i que només sigui una model llogada per a la composició del quadre. Algú vol encarregar-se d'investigar si era guitarrista o era model?

Concert de Jaume Torrent a Caregue

Verge de Caregue s. XIII

"El 23 d'Agost de 2009, es va celebrar a la Parroquia de Caregue un concert inclòs dintre del programa de concerts d'estiu que organitza les "Joventuts Musicals del Pallars Sobirà". Aquest any , davant d'unes 80 persones, ens ha delectat amb les seves arts els guitarrista Jaume Torrent."


Carles Trepat i Ignacio Rodes


Aquests dos importants guitarristes han fet uns concerts tocant a duo. Els dos tenen dilatades carreres internacionals plenes de premis i concerts

30 de desembre 2009

Rosa Gil del Bosque

És la guitarrista que ha anat creant l'aula de guitarra del conservatori de València Joaquin Rodrigo des de l'any 1956 fins que es va jubilar el 1996. Han estat 40 anys de catedràtica, en els quals ha format centenars de guitarristes; i tot començant amb només 5 alumnes! Eren els alumnes que li va deixar la seva antecessora Petita Roca, coneguda guitarrista deixebla de Tàrrega.

Començà a estudiar la guitarra als tretze anys i va fer els estudis bàsics amb Pepita Roca; més endavant perfeccionà la seva tècnica amb Narciso Yepes, Emilio Pujol en Siena (Italia), Regino Sainz de la Maza i Andrés Segovia.

Molts alumnes de Rosa Gil han estat concertistes: Miguel Barberà, Andrés Martí, Francisco Carbonell, José Pedro Ibáñez, Antonio Galindo, José Pechuan, Rafael Cabedo, Santiago Rebenaque, Manuel M. Abella, Enrique Perona, Antonio Sanchís, José L. Silvaje i un llarg etc

28 de desembre 2009

Música per a la Divina Comèdia

Dante Alighieri (1265-1321)
pintat per Sandro Botticelli
(Wikipedia)

L'originalitat del so i l'esplendor
que el causava em despertaren un anhel
tan viu com mai abans sentit.

Són els versos 82-84 de la primera part del Paradís de La Divina Comèdia de Dante.
Després d'atravessar l'Infern i el Purgatori, el poeta s'encamina cap al cel. Llavors els versos expressen dues percepcions del poeta: el moviment concèntric fruit del desig de les ànimes per veure Déu i la percepció d'un so mai abans sentit.

La primera polifonia a tres veus de l'Escola de Notre-Dame, música ben coneguda de Dante, és la que s'ha triat en l'assaig de Stefano Russomano per al cel (Ediciones Singulares. Colección Los escritores y la música)

08 de desembre 2009

Lorenzo Pagans



L'impressionista Edgar Degas pintava sovint les ballarines i també l'orquestra dels ballets.
En aquest quadre pintà el tenor espanyol Lorenzo Pagans acompanyant-se ell mateix amb la guitarra.
Sembla que està fent l'acord de do però també podria ser l'acord de sol perquè el 3 sembla que està en la sexta i el 4 en la primera corda. La posició del 3 correspon al tercer trast si comencem a comptar des del trast 12, el qual està clarament a l'alçada de l'extrem de la caixa de ressonància. El què fa dubtar és que, tot i estar perfectament expressada la forma de la guitarra i la posició de les mans, falta l'òs o cella que separa el diapasó del claviller: comptant des de el 12 fins al claviller només hi ha 11 trasts pintats (és de suposar que a l'extrem de la caixa hi ha el trast 12 i per tant en faltaria un en la part superior del mànec) .
La mà dreta sembla que està pulsant una mena de rasgueo, o potser un arpegiat.
L'home que seu al costat és el pare del pintor: Auguste de Gas (1807-1874). Degas (1838-1883) pintà el quadre en algun moment entre 1869-72.
L'obra es troba actualment al Museum of Fine Arts de Boston (Wikipèdia).

Aquesta imatge del post és un bon exemple per il·lustrar la mida tan petita de les antigues guitarres del segle XIX.

06 de novembre 2009

Eduardo Baranzano


He anat diversos anys als master-class que dóna Eduardo Baranzano a Elx durant l'estiu: és un profe molt atent i agradable. Actualment catedràtic de guitarra al conservatori de San Sebastià (Euskadi) y director de l'Associació Airean, però va nèixer a Montevideo (Uruguay) y allí va estudiar amb el llegendari Abel Carlevaro. És un reconegut concertista de forta personalitat. Entre altres premis, és guanyador del prestigiós Primer Premi del Concurs "Alhambra" (1990)

29 d’octubre 2009

Ahir dos coiots la van matar

Taylor Mitchell, cantautora del Canadà de 19 anys. La van atacar quan feia senderisme.



Fragments d'un poema

Del poeta mexicà Jaime Sabines:

COMO PÁJAROS PERDIDOS

I. LA CANCIÓN no es el canto. Al canto lo conocen los mudos.
...

V. El amor es una memoria educada (o un olvido insistente).
...

VIII. Empieza a caminar. Todo es cuestión de que empieces a caminar. Levántate. ¿Qué muro podrá detener al paralítico, qué abismo?
...

XIX. Como ahora no hay maestros ni alumnos, el alumno preguntó a la pared: ¿qué es la sabiduría? Y la pared se hizo transparente.
...

XXVI. Se puso a desprender, una tras otra, las capas de la cebolla, y decía: ¡He de encontrar la verdadera cebolla, he de encontrarla!
...

XXXII.
Me quité los zapatos para andar sobre las brasas.
Me quité la piel para estrecharte.
Me quité el cuerpo para amarte.
Me quité el alma para ser tú.

XXXIII. Derribé la pared más oculta de tu alma y fui a dar al patio de un alma vecina. Derribé otras paredes y siempre me encontré con que detrás de un alma hay otras, muchas almas. Por eso pienso que las almas no existen.
...

XXXIV. Hay una naturaleza muerta en las calles. El buen pintor de lo inanimado no pinta frutas sobre una mesa, pinta una bandera y una muchedumbre.
...

(del llibre Mal tiempo (1972)

22 d’octubre 2009

FINALMENT


Finalment, sí. Acaba d'imprimir-se al Brasil aquest
mètode de guitarra que fou publicat a París en francès el 1830. Ferran Sor és un dels més grans guitarristes-compositors universals de tots els temps. Fou nascut a Catalunya i estudià música a Montserrat. El llibre és importantíssim per conèixer la manera d'interpretar aquest músic. Hi havia moltes raons fer a fer-ho... però hem hagut d'esperar fins avui dia (any 2008) perquè fos publicat per primera vegada en castellà. I en català quan? No s'entén. ¿Es que les nostres grans fortunes només han d'anar al Liceu i al Palau; i amb la mala sort, avui ho sabem, del cas Millet?

Els autors, Eduardo Baranzano i Ricardo Barceló, escriuen en el pròleg:
"Aquí les presentamos, sin ocultar nuestro orgullo, la primera versión editada en castellano del auténtico
'MÉTHODE POUR LA GUITARE' de Fernando Sor". Poc després de 1830 fou publicat en anglès i alemany però no en castellà; tot i que Sor era ja cèlebre i respectat a tot Europa.

18 d’octubre 2009

Primera entrega del curs (2009 - 2010)

Després de messos... ua, ua, ua Escolteu a José Cristóbal Puertas, escolteu com interpreta el tercer moviment del Concierto de Aranjuez en aquest link: http://www.youtube.com/watch?v=adUv6rwt8kQ

Aquest guitarrista és d'Almeria. El seu nom José Cristóbal Puertas. Dirigeix diversos grups de cambra i ha estat professor d'uns quans conservatoris.


21 de juny 2008

14 de juny 2008

Guitarrista de la setmana (14): Eugenio Tobalina

.
Eugenio Tobalina va néixer a Bilbao i és professor al Conservatorio Juan Crisóstomo Arriaga d'aquesta ciutat. La seva especialitat és donar a conèixer la música del nostre temps i el repertori menys freqüent de la guitarra - un per exemple: Por quien doblan las campanas de Robert Gerhard (http://www.tobalina.es/xphp/modules/content/index.php?id=30).
.
.

07 de juny 2008

Guitarrista de la setmana (13): Gaëlle Solal

.

Foto: J.A. Serrano
.
.
Marsellesa de 30 anys, des del 2004 ocupa la càtedra de guitarra clàssica del Conservatorio Superior “Manuel Castillo” de Sevilla.
.
Com podeu veure, Gaëlle Solal és una altra guitarrista que té un blog; si el visiteu veureu que és molt obert i simpàtic.
.
Aquí us deixo els links de YouTube que he seleccionat de Gaëlle Solal. N'he passat la música d'un a audio per poder-la sentir seguida (amb el video es talla molt).

Fixeu-vos en el gran domini de les dinàmiques que té en les seves interpretacions.

06 de juny 2008

Blog de Samuel Diz

.
.
Vull deixar constància en aquesta revista de l'AGT de tots els blogs que trobi de guitarra clàssica. (Cliqueu abaix si en coneixeu algun). Ara en tinc un d'un concertista de 21 anys. És també moderador en la web artelinkado: Samuel Diz.

02 de juny 2008

Anne-Sophie Mutter

Llegeixo això en http://mayaestudi.blogspot.com/ :
.
“La perfección no es el objetivo. Es una herramienta, pero tienes que liberarte de ella para ir al fondo”
.
Anne-Sophie Mutter, violinista alemana. De una entrevista en Babelia (El País) de hoy.
Publicado por Josep M. Maya (sábado 23 de febrero de 2008)

Un bon blog i divertit!

28 de maig 2008

Guitarrista de la setmana (12): Xuefei Yang


Predestinació? Casualitat?

A 40º de latitud nord en la Xina es troba Beijing. A 40º de latitud nord en Europa es troba Madrid. D’aquesta latitud, la xinesa Xuefei Lang - Fei pels occidentals –, nascuda el 1977, ha estat un “nen prodigi” de la guitarra: als 14 anys ja tocava el Concert d’Aranjuez a Madrid per al seu autor, Joaquin Rodrigo.

A estat la primera guitarrista del seu país en estudiar a occident i la primera en graduar-se i rebre una titulació internacional a la “Associated Board of The Royal Schools of Music” d’Anglaterra. Mireu-la en la foto, en els Highlands d'Escòcia l'any 2007 i escolteu-la clicant en aquest link: http://mx.youtube.com/watch?v=835pFv5iXvU
.
El dissabte 7 de juny tocarà a l'Auditori a les 21 h. en el marc del 19è Festival de Guitarres

24 de maig 2008

Guitarrista de la setmana (11): Gabriel Estarellas

.

Escric avui d'un mallorquí y d'una de les figures capdavanteres de la guitarra:
  • Ha gravat 17 discos, entre els quals molts de compositors contemporanis: la integral per a guitarra sola y guitarra y orquesta de Antón García Abril; integrals de Tomás Marco, Claudio Prieto, Ángel Barrios, Bernardo Juliá y Gabriel Fernández Álvez; y també obres de Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Goffredo Petrasi, Miguel Alonso, Agustín Bertomeu, Carmelo A. Bernaola, José Luis Turina , Antón Larrauri, Salvador Brotons, etc.
    .

  • Ha realitzat 200 estrenes mundials. Escrits i dedicats per a ell destaquen: Concert de Benicasim de Leo Brouwer, Concert del Agua de Tomás Marco, Concert de Gibralfaro de Antón García Abril, Concert Poètic de Claudio Prieto, Música de Cort d'Alexandre Tansman, Concert de Bellver de Valentín Ruiz, Concert Cervantí de Gabriel Fernández Álvez y el Concertant de Xavier Benguerel.

  • És catedràtic de guitarra del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid
    nn

Escolteu la peça número 16 de Vademecum (Antón García Abril)
interpretada per Gabriel Estarellas. El nom de la peça és Nocturn:

http://www.box.net/shared/8lggfcqgw0

Gabriel Estarellas amb Antón García Abril:

Escolteu també d'Antón García Abril: Evocación V: http://www.box.net/shared/qih26p80sg

Entrevista a Gabriel Estarellas

Oscar López Rogado, creador de la web de guitarra Artelinkado. Fa una entrevista a Gabriel Estarellas molt interessant. La podeu llegir en aquest enllaç: http://guitarra.artelinkado.com/guitarra/entrevista_gabriel_estarellas.htm

N'he extret alguns paràgrafs importants:

"Yo creo que el prestigio no le damos al instrumento solamente los intérpretes, sino que son los compositores. En definitiva, el repertorio, queda ahí para siempre. Siempre digo que si nosotros tuviéramos obras de Debussy o de Ravel , -imagina que existiese un concierto de alguno de estos dos compositores-, la guitarra estaría en otra parte, en otro nivel. No hemos tenido a los más grandes compositores, los más grandes de la historia de la música nos han fallado. En mi caso he intentado coger a los compositores españoles más importantes que tenemos y luego la historia dirá".

Háblanos de tu relación con el musicólogo y compositor Angelo Gilardino:
"Angelo es toda una institución. Para mí, uno de los maestros que me marcaron. No fue una de las personas con quien trabajé directamente, pero estuve a su lado en sus inicios como compositor. Viví su lucha de dejar la guitarra para dedicarse a la composición. Una de sus primeras obras Estrellas para Estarellas , cuyo título me extrañó. Me parecía un poco ampuloso y rocambolesco, pero a él le parecía bonito decía que quedaba bien. Me quedaba en Italia por temporadas y me influenció sobre todo su discurso sobre la música y el concepto de la guitarra que él tenía".

A la televisió es troba a faltar la guitarra. Fa anys, en "Dialogos con la Música" i "Café Concierto", Gabriel Estarellas deixà unes bones interpretacions.

Mireu-les en el YouTube:

Mireu també aquests YouTube:

18 de maig 2008

Guitarrista de la setmana (10): Dale kavanah

.

Dale Kavanagh, canadenca d’uns quaranta i escaig (desconec l’any de naixement) es graduà en universitats de Canadà i Suïssa. Ha estudiat ni més ni menys que amb Eli Kassner i Oscar Ghiglia. Fou escoltant aquest últim en un concert que es decidí, l’any 1975, a fer guitarra clàssica, fins aleshores la tocava professionalment en bandes de folc i jazz. El que li passà es que començà a profunditzar la tècnica guitarrística per millorar la seva interpretació i acabà enamorant-se de la guitarra clàssica; en les seves paraules: "I took classical guitar to improve my technique and I got hooked. I fell in love with it."
.
Junt amb Thomas Kirchhoff ha format el reconegut Amadeus Guitar Duo. Escolteu-lo en:

Surama - Alfonso Montes (dedicatat al duo Amadeus)

.

http://www.amadeusduo.com/

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Dale Kavanagh ha inventat una divertida activitat guitarrística, la qual anomena aerobic dels dits. La practica amb els seus alumnes de masters class en sessions d'una hora de durada. Si la voleu conèixer, només us he de deixar caure per Iserlohn (Alemanya) entre el 3 i el 10 d'agost. Enguany, el 2008, serà el 17è simpòsium de guitarra que es fa en la Haus Villigst(http://www.guitarsymposium.de/):
.

10 de maig 2008

Guitarrista de la setmana (9): Roland Dyens

.
.
........................http://www.rolanddyens.com/
.
És actualment un dels arranjadors per a guitarra amb més prestigi, a més de ser un gran compositor i improvisador. Les seves obres, originals o arranjaments, les toquen tots els guitarristes: qui no coneix el seu Tango en skai?

.


.


.
.
Podeu clicar a sobre el requadre per tal de veure un llistat de les seves obres publicades a l'editorial henri Lemoine (extret de la seva web, maig 2008).
.
.
.



  • La seva última innovació ha estat arranjar obres de Sor i de Giuliani per a un quartet (format per dos violins, viola i violoncel) i guitarra:

.

.

  • Molt reeixides són les seves versions de standards de jazz i de cançons populars franceses:

  • Night And Day, 10 Jazz Standards: All of me, Bluesette, Night and day, Misty, All the things you are, Over the rainbow, Take the A train, I love Paris, A night in Tunisia, Polkadots and moonbeams.

  • París Guitare, 26 chansons françaises: La bicyclette - l’hymne à l’amour - Cécile ma fille - Il pleut dans ma chambre - Gottingen - Syracuse - La Javanaise - Sa jeunesse - Il n’y a plus d’après - Brave Margot - La chanson des vieux amants - Un jour tu verras - La java des bombes atomiques - La Foule - Avec le Temps - Revoir Paris - La Java bleue - Ma plus belle histoire d’amour - Ce petit Chemin - Ne me quitte pas - Adieu Foulard, adieu Madras - Ile de Ré - Plaisir d’amour - Trousse-Chemise - Les loups sont entrés dans Paris - La Ballade des dames du temps jadis

    :::::::
.
Roland Dyens és un magnífic improvisador: aquí el teniu improvisant amb una guitarra barroca del polifacètic guitarrista Antonello Lixi (de la seva web: http://www.antonellolixi.com/bio_esp.htm)
.


.Dues fotos de Dyens, una de jove i una d'ara:








.

. .


Cliqueu al quadre per llegir una biografia més completa:

(Traduïda per mi i extreta de :http://www.nocturne.fr/produit.cfm?id_produit=1709&liste=dyens;0;0;3;0)

.

04 de maig 2008

Guitarrista de la setmana (8): Margarita Escarpa
















.


Margarita Escarpa estudià guitarra al Real Conservatorio Superior de Madrid . Va obtenir el Premi Extraordinari Fi de Carrera i al mateix temps es llicenciava en matemàtiques a la Universitat Autònoma de Madrid. Sorprenent no?


És concertista internacional i també professora al Conservatori de Vigo. Aquest estiu (2007) impartia un master i estava en el jurat del festival de guitarra d'Elx - vaig tenir llavors l'oportunitat de veure-la.
.
Us proposo un dels seus sis CDs
.




Federico Moreno Torroba: Alba de Tormes, Alcazar de Segovia
Padre Antonio Soler: Sonata n. 90 - 115 - 84
Manuel de Falla: Homenaje a Debussy, Danza n. 1 - La vida breve
Federico Mompou: Suite Compostelana
http://www.gha.be/ ..................................................................................................................................................................................
.
Margarita Escarpa ha estat entrevistada per Adriana Tessier per a la revista Italiana de guitarra Il Fronimo. Una traducció al castellà la trobareu a l mig del següent foro d'Artelinkado: http://guitarra.artelinkado.com/foros/showthread.php?t=2185

.

Alguns extrets:

¿Sabes el porcentaje de mujeres guitarristas en España? No, pero cada vez hay más y son mejores. Hace unos años se veían pocas chicas en los cursos, festivales etc. y hoy en día casi se alcanza el 50% . Además algunas de las jóvenes promesas son chicas. En este momento hay varios niños prodigio guitarristas en el mundo, la mayoría niñas.

¿Cuánto cuenta la capacidad de estar sobre un escenario? Influye sobre todo en el factor “seguridad”. Cuanto menos tienes esa capacidad más inseguro te sientes al tocar en público. Creo que no es una virtud indispensable ya que esta capacidad se puede mejorar y de hecho debe potenciarse ya desde los primeros momentos de estudio instrumental. En cualquier caso se puede suplir con un buen trabajo de preparación previo y con experiencia.

Respecto a este ultimo aspecto, o sea la educacion de los mas jovenes desde un punto de vista musica y artistico, ¿que cosa se puede hacer para mejorar en este sentido? ¿Como piensas que podesen intervenir estructuras publicas y familia? Al menos en España: más divulgación en los medios, más música en las escuelas y mejor formación musical y pedagógica de los profesores. En el caso de la guitarra creo que hay carencias en la enseñanza de los primeros años que repercuten posteriormente, como el uso de instrumentos pequeños adaptados al tamaño de los alumnos. A nivel más general y pensando ya en otros instrumentos creo que debería haber una mayor atención al buen uso de la respiración y a la posición y limitación de esfuerzos físicos innecesarios. En ese sentido disciplinas como el yoga, la técnica Alexander u otras similares son muy aconsejables y su práctica debería añadirse las enseñanzas musicales, no sólo para evitar lesiones físicas y conseguir una mayor relajación sino también por las repercusiones positivas que esto conlleva cuando interpretamos música al permitir conectar mejor lo físico con lo espiritual. En mi caso la técnica Alexander me ha ayudado mucho a interiorizar, sentir y expresar mejor la música.

¿Cuál es el método de estudio que usas en una pieza? Es complicado pero voy a intentar resumirlo: El primer problema es elegir la pieza, ya que tiene que encajar bien con el resto del repertorio. En realidad hay que pensar en el conjunto del programa de concierto (o CD) y no en piezas aisladas. Una ver elegida la analizo, digito y memorizo prácticamente al mismo tiempo. Después la preparo técnicamente y musicalmente. Me resulta imprescindible grabarme en vídeo todo el programa antes de tocarlo en público.